La via esta molt ben trobada, com totes las dels germans Masó, excursioneta, tranquil•litat assegurada i a mes com que érem d'hora a peu de via temperatura ideal a pesar del calor que va fer dissabte; equipament correcte amb algun alejillu en el segon llarg. Grau obligat V.
Resenya en onaclimb.
Aquesta agulla fou escalada per primera vegada el segle passat al 1971 com explica en Barbera en el seu Llibre Montserrat Pam a Pam.
Mes Coses.
2 comentaris:
Una escalada amb regust sí senyor! via dels Massó, que ja és una garantia i raconada solitària i bella, que més podria demanar per tornar a esgarrapar pedres?
Gràcies per la companyia Toni!
Molt bé, molt bé !!
Això no es una parada, sembla que hagi estat un punt i seguit !!
Toni, m'has de passar el tel del teu estilista !! je,je,je
Joan C
Publica un comentari a l'entrada