La Roca de Sant Cugat és ben defensada per totes bandes, tan sols el coll que la separa de l'agulla Jaume Mata és menys agosarat, per allà va la via normal. És a la part alta de la Plantació i hi tenim una bona caminada. Nosaltres preferim la tranquilitat del Clot de la Mònica i el torrent-ferrata dels Llorers per arribar al peu de l'agulla, tot i que des de Sant Joan, passat el Gorro s'hi arriba més ràpidament.
El mur vertical del segon llarg és impressionant, una disfrutada.
Amb el Josep i tot completant la recuperació del braç avariat hem disfrutat d'aquesta curiosa via dels germans Masó, que comença ascendint una curiosa i fràgil agulla, l'agulla Patchwork, i que continua pels verticals murs de la Roca de Sant Cugat, si en voleu continuar llegint la narració pitgeu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada