El 24 de juliol com a fi de curs abans de les vacances, ens enfilem a la 'mítica' Mas Brullet del serrat del moro. Mítica entre parèntesi perque ens ha deixat un regust agre-dolç. Tota la via rellisca un munt, les assegurances fan pena (exepte les reunions i algun espit renovat) i els dos llargs centrals herbosos. En canvi, les ganes de tirar amunt per acabar-la i el balconet de la última reunió, fan que acabis amb el pensament que ha valgut la pena.
Per baixar es pot rapelar la via, 6 rapels i les reunions tenen anella. Nosaltres vem tirar amunt caminant fins al capdamunt de la canal de Sant Jeroni. El camí està molt emboscat i és penós.
Material: Vem portar els mega-friends fins el 4, repetits, 16 exprés, bagues per arbres, cordinos de recanvi, estreps i antena. El penúltim llarg en lliure marca 6b, per qui s'atraveixi a forçar-lo sobre espits casolans i pitons rovellats i tacs de fusta.
Amb un reequipament, només canviant peça vella per nova, es deixaria fer sense tanta tensió.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Enhorabona per la via! Una gran clàssica malgrat l'equipament.
Merci! Si que li caldria un requipament, però el tema és delicat, i no tothom ho veu igual
Publica un comentari a l'entrada