dilluns, 26 de gener de 2009

diumenge, 25 de gener de 2009

Torres del Paine


Hola!
Aquí teniu una foto de les Torres del Paine durant  la poca estona en què es van deixar veure. Al cap d 'una  hora ja anàvem sota la pluja i el vent. Del Paine no vàrem veure gairebé res més.

divendres, 23 de gener de 2009

SORTIDA CAS-UES FEBRER



La sortida sera a la vall fosca.Seran 2 sortides una el dissabta 28 i diumengue 1,qui vulgui fer la sortida del dissabta sortirem de sabadell el divendres par fer un bibaquillo i començar la excurcio a les 9,30h del Panta de Sallente(si no vol algur fer bibaquillo ja sap a les 9,30h alla).Pic de Mainera 2906m(nomes amb esquis)Obligatori:crampons,arva,pala,piolet i licencia.Diumengue 1,sortida de la Tacita (Refugi)a les 8h(a peu,raketes,esquis)Obligatori: crampons,arva pala i licencia!!

INPORTANT:El dissabta ferem nit a la "Tacita"Preus:Dormir i esmorça-18eur
(sac de dormir) Dormir,sopar,esmorça-31eur
Esta reservat pro tinc que comunicar els que serem,teniu temps fins el 3 de febrer(pasada aquesta data no reservare)

Xipi: xipiclub@hotmail.com
654932829

dimecres, 21 de gener de 2009

diumenge, 18 de gener de 2009

Mont Roig

El divendres vam sortir amb el Xavi i el Xipi, amb la intenció de fer el dissabte el Mont Roig i el Ventolau. Massa metres i massa neu nova al corredor... Al final només vam fer el Mont Roig, i gairebé arribem a les fosques...
















divendres, 16 de gener de 2009

Penya Roja de Marxuquera (Gandia)


Agulla Spindel (Aranya) Meteora. Grècia. 5-11-2008.

l'Spindel és una agulla que no deixa indiferent, ens cridava ascendir-la!


Fent el primer llarg, l'artificial comença a partir de la meitat de la tirada.

La reunió és ben penjada i ens caldrà mirar-nos ho bé per no enrredar les cordes...

l'Eduard satisfet dalt el cim, al fons les darreres cases de Kalambaka.
Si en voleu llegir la piada sencera entreu al meu blog
  • Jaumegrimp
  • dimecres, 14 de gener de 2009

    ICE ECRINS (1)

    En família...

    Gite Les Carlines a Vigneaux, al cor dels Ecrins.

    La Mary Claire, de les poques dones UIAGM d'Alta Muntanya que hi ha, chapó! i una dona guai!






    Fournel, super aproximació, moolta neu!



    Com diu el Marc, molta neu i per sort menys fred del que es preveia (-22º!) vam trobar-nos aquests dies en les valls de Fournel, Ceillac i Freissinieres.
    Ceillac potser va ser l’escenari que millor vam aprofitar, tots vam tatxar alguna clàssica, com la Sombres Heros, les Formes du Chaos, Easy Rider, Y gauche et droit... per cert, suuuper recomanables si no les heu fet.
    Estar força bé si es pot anar per aquestes dates per diferents motius. Personalment crec que d'una banda l'ambientillu que es viu a Argentiere le Bessé, centre de gestió, de punt de trobada... esta moolt xulu de veure!

    També, podem aprofitar per veure les millors pelis del Festival del Banff (Canadà...), podem provar gratis material tècnic d’escalada en gel ( piolets i grampons), pels que s’inicien organitzen com uns tallers de seguretat, iniciació, etc. Alhora, perquè et trobes les vies obertes, netejades... i pels que entenen més diuen que bastant "ganchejables" i les faciletes amb “graons” formats... fent que canviï bastant el grau tècnic de les vies quan no les trobem així (em refereixo sobre tot a les clàssiques).

    Potser si volem més tranquil·litat podem anar passades les dates de la trobada, perquè trobarem molta menys gent a tot arreu i les vies a punt de caramel, tot depèn dels gustos clar!

    Nosaltres vam estar a una gite al poble de Vigneaux, a uns 5km més amunt d’Argentiere le Besse, s’anomena “Les Carlines”. Val la pena pel lloc, es un poblet molt guapo i més tranquil que Argentiere... però també s’ha de dir que més lluny i la parella que ho portava no tenien gaire empatia amb nosaltres, però per la resta bastant acceptable, és un lloc per visitar, sens dubte.

    Cada dia vam tenir alguna aventura, no sé com ens ho vam muntar! Però sempre tot va acabar bé, gràcies a les dosis de sort i bon humor! Dir-vos que tant per anar com per tornar vam trigar unes 12hores, a l’anada vam pillar una altra super llevantada a Marsella, l’ambient era quasi patagònic! I a la tornada se’ns va espatllar la furgo a prop de Narbone... i així anàvem fent cada dia, vaja, no ens vam avorrir pas!

    Jo vull destacar que al marge de la guapada de lloc, la companyia va ser genial i per mi això és el més important, fent que tota la resta sigui ja la bomba!

    No tinc gaires fotos perquè la càmera se’m va espatllar, però posaré algunes poques que vaig fer, algunes de les més guapes ja les ha posat el Marc.

    Apali, cuideu-vos i fins la propera!


    Raquel Garcia.


    ICE ECRINS 2008

    Un any més s'ha celebrat la tradicional trobada d'escalada en glaç d'Argentiere La Besée, i animats per l'amic Rafa ens varem aplegar tota una colla per anar a picar glaçons al paradis gelat.
    La trobada es realitza prenent com a eix principal les valls de Fournel i de Fressinieres, tot i que hi ha varies zones també importants no massa lluny.

    Molt fred, i molta neu nova y la impossibilitat d'escalar a la vessant Sud degut al perill d'allaus limità una mica les nostres possibilitats a la vall de Fournel sense ficar-nos en dificultats no massa serioses.

    Pitjor fou a Fressinieres on les poques cascades assequibles existents estaven envaides per una munió de gent i la resta son de grau impossible superior (la vista de la Tête de Gramussant fa caure de cul) aixó sí la passejada per la vall es de les que valen la pena.

    Tot i aixó la veritat és que ens varem posar les botes i que varem fer metres a punta pala amb un gel gruixut i de bona qualitat (igualet que el del Piri...) i tot entre rialles amb els companys.

    El Pep currant-se el segon llarg de Davidoff, II/5, Fournel






















    Les Formes du Chaos, 300 m de canal gelada, II/4, Ceillac, dificilment es troba en tan bones condicions



















    Segon llarg de Sombre Eros, II/5, Ceillac

    dilluns, 12 de gener de 2009

    Puigmal i Finestrelles

    Només un petit comentari de la sortida del diumenge, perquè no tenim ni una foto. Vam sortir a 2/4 de 10 del santuari de Núria la Beti el Xavi el Xipi i jo i vam pujar al Puigmal. A dalt vàrem trobar al Toni Bericat. El descens va ser espectacular, amb una neu de somni, i amb tota la baixada per nosaltres quatre. Quan erem al Santuari de nou, vam fer un pensament, vam posar de nou les pell, i vam pujar al Finestrelles. Tota la muntanya immaculada com la pròpia verge per a nosaltres tres (la Beti es va quedar a fer una miqueta de pista). Però quan la sortida semblava que s'acabava a les 5 de la tarda sense més emocions, la Beti va a buscar els esquis que havia deixat al costat de l'estació i no els troba. Nervis amunt, nervis avall, i els esquis que no apareixen... I on eren els esquis? Molt amagadets dins de l'ofocina del cap d'estació! I ell no sabia com havien anat a parar a aquell amagatall! Sort de remenar per tot arreu! Vigileu si aneu a Núria, que a part de verges i bones persones, també hi ha algún d'espavilat!

    BISAURIN-3 i4 Gener 2009







    Sortida molt maca, amb un temps magnífic, i una neu una mica dureta. Uns quants vàrem fer el corredor nord-est de pujada, i tots (Jordi, Beti, Marta, Xipi, Xavi, Joan i Pau) vàrem baixar per la via normal de la cara sud. El dissabte la Beti el Xipi i el Xavi van pujar unes muntanyes molt maques (podeu veure les fotos), però encara no tenen gaire clar quins cims són!

    Cascades de Soulcem

    Ja feia temps, varem veure al Vertex que hi havia cascades de glaç a Soulcem, les fotos eren força engrescadores i la dificultat assequible i rapidament va passar a la llista de llocs a visitar.
    Així que aprofitant que estavem passante uns dies a la Cerdanya y que ja començavem a tenir les cames adolorides de fer esquí de muntanya, ens varem animar a agafar la ferralla i el cotxe i a treure el cap per la vall.

    La pista està tancada a partir de les darreres granges i a partir d'aquí tens uns 50 m fins a la zona d'iniciació (sobre la presa) i una horeta fins a la "Passage Canadien" 110 m II/4, el nostre objectiu.
    Molt poc gel al sector iniciació i millors condicions a la Passage tot i que comparant-la amb la fotografia del Vertex estava feta un patatal.
    2 hores per fer els primers 35 m !! primer per la dreta i finalment per l'esquerra buscant el gel més sólid amb passos curts pero verticals i gel delicat.
    Molt més facil el segon llarg amb 35 m de 75º i bon gel. El darrer llarg (una columna de 6 m a 80º i sortida a 65º no el varem poder fer donat que la columna estava partida pel seu encapçalament i al donar les primeres picades es varen sentir uns espatecs que ens varen fer dubtar de la solidesa de l'estructura.
    Menció d'honor pel "petit sanvitx" que li varen portar a l'Esteve al bar de Vicdessos on varem anar a recuperar forces.















    Primer intent per la dreta















    Bon profit!

    Expedició Ojos del Salado

    Bon dia des d'Argentina.

    NO HA POGUT SER, ho sentim molt però no ens ha estat possible pujar fins al cim de "Los Ojos del Salado".

    Ho hem intententat fins al final, fins a l'últim minut gairebé de temps que hem tingut disponible per la muntanya, però les condicions han estat més fortes que nosaltres. Han estat moltes les adversitats, i fins i tot temptacions de deixar-ho estar abans d'hora per fer turisme a llocs recondits d'aquest pais, després d'alguna tempesta que a altres llocs relativament propers dels Andes ens hem assabentat després que han estat fatals.

    No ens enganyem, aquesta part totalment desconeguda per nosaltres dels Andes no és com ens ho podíem imaginar des de casa. Les distàncies són molt molt molt grans, han estat 110 km de caminar per apropar-nos i intentar pujar fins al cim. Són quilòmetres i quilòmetres de pur desert, de sorra de platja i pedres entre 3600m i 6900m (desnivell acumulat hem fet més de 6200m), on tant punt pots estar caminant a més de 40 graus com al cap de dues hores estar tot pler de neu, i a uns quants graus sota zero, perquè de sobte arriba una tempesta de no saps on. I el que més toca la moral, vent vent i vent continuament, amb sorra o neu el que hi hagi en aquell moment.

    Després d'alguns problemes d'aclimatació (compte que s'han de respectar els períodes d'aclimatació) i de molts esforços, el dia 7 de gener vàrem fer l'intent de cim des de camp 1 a 5650m (les indicacions que teníem eren que el camp 1 estava a gairebé 6000m però no va ser així, com a molts camps fins al moment que teniem grans errors de localització i alçada) Van ser més de 10 hores d'ascensió fins arribar a una mena d'olla gegant a uns 6500m que vàrem haver de vorejar per accedir a una mena d'esperò que mena fins al cim. El vent aquí era impressionant i juntament als vapors sulfurosos (que ens feien caminar gairebé adormits a estones, aquest volcà està "vivito y coleando") van fer d'aquesta volta interminable. A 6600m, a la mena d'espero, la força del vent era més forta que les nostres i ens duien contínuament al terre, que per altre part era de roca volcànica solta. Va ser llavors que mirant-nos vem compendre que era impossible assolir el cim sense risc per a nosaltres (i tot i així no creiem que ho haguéssim aconseguit, com després vàrem parlar amb muntanyers locals que hi han ascendit després de més d'un intent).

    Ho sentim molt, però us ben assegurem que hem posat tots els nostres esforços i les nostres il·lusions. Ens queda però un meravellos record d'aquest lloc ple de reptes. Hem estat completament sols a la muntanya, només els "arrieros", les seves mules fins a camp base, les vicunyes, els condors, els "zorritos".... han estat els nostres companys. I no només hi ha aquest cim, hi ha multitut de cims per sobre de 6500m que presenten un meravellos repte per a qualsevol de nosaltres, a un entorn totalment nou, amb una gent fantàstica i completament oferida per fer possible les nostres il·lusions.

    Volem agrair-vos a tots el vostre suport durant tot aquest temps.

    Mireia, Cesc, Hristo i Pepe.

    P.D. Quan tornem a casa farem un resum més ampli amb fotografies.

    dimecres, 7 de gener de 2009

    Travessa colls Crochues-Bérard (Vall de Chamonix)

    Vàrem començar la travessa des de l'estació d'esquí de La Flegere a Chamonix, vàrem remuntar el coll de Crochues amb els esquis a l'esquena, vàrem descendir per la Combe de la Balme, per tornar a remontar pel Col de Berard (amb els esquis als peus), i vàrem anara a buscar la neu pols cap a le Buet. Una excursió molt maca!

    Foquejant al Taga. 4-1-2009


    Enguany el Taga és ben cobert de neu

    La Núria s'ha estrenat amb l'esquí de Muntanya!

    Satisfets després d'un bon descens, que s'ens ha fet curt!!!


    Si voleu llegir el post complet, cliqueu
  • AQUÍ
  • diumenge, 4 de gener de 2009

    Pic del Forn / Andorra / 31/12/08
















    Per acomiadar l' any 2008, vàrem anar a fer el Pic del Forn (Andorra-Sorteny). La pista estava neta fins l' aparcament, on vàrem dormir. A primera hora hi havia boira baixa, pero un cop al refugi, ja lluia el sol, i més tard, pans als esquís i molta calor. Un cop fet el cim, cap avall a disfrutar...Neu pols pesada, que es deixava baixar prou bé. Molt bon any a tothom. Que vagi molt bé als que van al Bisaurin, i també els que esteu a l'altra punta de món (quina enveja que feu a tots...).

    divendres, 2 de gener de 2009

    Via Oskante al Doupianifels. Meteora. Grècia. 5-11-2008


    El Dofí o Doupianifels.

    Fent l'aresta de la via Oskante, una via que no podíem deixar de fer!

    Satisfets al cim, amb la Torre del Diable que ens vigila!

    Si en voleu llegir la ressenya completa entreu
  • AQUÍ
  • dijous, 1 de gener de 2009

    BON ANY DES D'IGUAZÚ!


    Us desitgem que tingueu tots una molt bona entrada a l'any 2009. Nosaltres estem a 40º C però en un entorn magnífic. Des d'aquí ens n'anirem a la Patagonia a passar una mica de fred.