dilluns, 30 d’agost del 2010

Mingo Arenas-Sorolla a la Magdalena inferior. Rentat de cara.


Ressenya antiga de la Mingo Arenas-Andreu Sorolla.
El vessant nord-est de la Magdalena inferior és ple de vies, tantes que sovint no saps identificar-les...darrerament el reequipament de la "Ratanplan" i la "que hi faltaven" l'ha popularitzat...això és bo, però ha deixat en l'oblit víes molt interessants com la Mingo Arenas-Sorolla! A la Magdalena superior la via dels mateixos autors ha practicament desaparegut "trepitjada" per vies noves...
Perquè això no passés li hem fet un rentat de cara a la via que van obrir el Mingo Arenas i l'Andreu Sorolla el 22 d'abril de 1956.

Pany de paret per on va la via. Restauració amb parabolts ínox del deu i anelles a les reunions. Hem deixat els burils originals.

Si voleu llegir el relat d'aquest reequipament inspirat pel Toni
  • Vivencies
  • cliqueu
  • AQUÍ
  • dissabte, 28 d’agost del 2010

    CAP A ON BUFA EL VENT...

    El 26, 27 i 28 he anat amb la Marta a la Renclusa. L'objectiu era fer la Cresta del Medio, però el fort vent que bufava en alçada ens ha obligat a canviar l'itinerari. Al final hem pogut fer el Pico Abadías i el Pico del Collado de la Rimaia. I ja en van 192...
    Tota la informació la podeu trobar aquí.
    La Marta observant l'Aneto, pic de Coronas, i l'inici de la cresta del Medio. Amb el que queda de glacera.

    dimarts, 24 d’agost del 2010

    L'OLLA

    Quan hom parla de "l'Olla" en ambients muntanyencs, ràpidament tothom pensa en Núria.
    I així és. Aquest dilluns he anat a fer "l'Olla". I m'han acompanyat el Pau, la Marta i el Mel.
    La Marta contemplant el magnífic paisatge
    De Fontalba a Fontalba, passant per tots i cadascun dels pics (Puigmal, Segre, Finestrelles, Núria, Eina, Noufonts i Noucreus. Total: 2.000 metres de desnivell i unes 7 hores efectives de camí (sense comptar els descansos).
    L'Olla és... Núria.

    diumenge, 22 d’agost del 2010

    EL CARLIT PER LANOUX

    Aquest darrer dimarts, dia 17 d'agost, el Xavi, la Marta, el Pau, el Mel i jo hem anat a conèixer la vessant Oest del Carlit.
    Per saber-ne més, feu click aquí.
    La cara Oest del Carlit
    Desconeguda, divertida, salvatge i tranquil·la són els adjectius que millor la defineixen.

    diumenge, 15 d’agost del 2010

    Vacances als Pics d'Europa. Primera part

    Ja hem tornat de les vacances als Pics d'Europa. Si voleu llegir la crònica de les escalades, ho trobareu aquí:


    I properament, les caminades i el turisme!

    divendres, 6 d’agost del 2010

    Via Mas Brullet. Serrat del Moro.

    El 24 de juliol com a fi de curs abans de les vacances, ens enfilem a la 'mítica' Mas Brullet del serrat del moro. Mítica entre parèntesi perque ens ha deixat un regust agre-dolç. Tota la via rellisca un munt, les assegurances fan pena (exepte les reunions i algun espit renovat) i els dos llargs centrals herbosos. En canvi, les ganes de tirar amunt per acabar-la i el balconet de la última reunió, fan que acabis amb el pensament que ha valgut la pena.

    Per baixar es pot rapelar la via, 6 rapels i les reunions tenen anella. Nosaltres vem tirar amunt caminant fins al capdamunt de la canal de Sant Jeroni. El camí està molt emboscat i és penós.

    Material: Vem portar els mega-friends fins el 4, repetits, 16 exprés, bagues per arbres, cordinos de recanvi, estreps i antena. El penúltim llarg en lliure marca 6b, per qui s'atraveixi a forçar-lo sobre espits casolans i pitons rovellats i tacs de fusta.

    Amb un reequipament, només canviant peça vella per nova, es deixaria fer sense tanta tensió.