Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escalada clàssica. Alt Urgell. Paret de la Rufa.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escalada clàssica. Alt Urgell. Paret de la Rufa.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 6 de juny del 2011

Paret de la Rufa, via dels sons amagats. Alt Urgell.

Un pilar vertical trencat per feixetes que es deixa fer prou be com a inici.

Arribar a la primera reunió ens demana tacte i adherència.

Continuem al segon llarg amb adherència per fer un llarg flanqueig cap a la dreta i tornar a la vertical.


A la tercera tirada hi trobarem els passos més rars, sobretot si no són nets de terra!!

Placa estil Narieda al començament del 5è llarg.

Arribant a la 5ª reunió per unes plaques divertides.
Espectacular sisena tirada amb una placa a equipar al començament i finura regletera amb adherència arribant a reunió.

Ressenyes dels autors de la via,
  • Joan Asín
  • i
  • Llorenç


  • La paret de la Rufa restava mig oblidada per les seves veïnes Roca Narieda a l'esquerra i Roc dels Collars a la dreta, darrerament s'hi han anat obrint noves vies i aquesta que us presento és una de les darreres, una via de grau mig-baix molt divertida, semiequipada als trams on es pot equipar i que de ben segur us farà disfrutar. Si voleu llegir-ne la piulada sencera cliqueu
  • AQUÍ
  • dilluns, 29 de novembre del 2010

    Via Rodamons de Bosc. Paret de la Rufa. Alt Urgell. 06-11-2010.

    La sortida del segon llarg és curiosa, per continuar per un diedre bavaresa d'escàndol!

    El Toni treballant les plaques de la tercera tirada.

    Un aeri flanqueig ens deixa a la quarta reunió. El més difícil l'entrada al flanqueig.

    Apropant-se a la vertical del mur del cinquè llarg, on unes plaques llises ens faran disfrutar.

    Magnífica ressenya que podeu trobar al
  • blog del Xavi (Alt Urgell)


  • Passat Coll de Nargó, a la dreta, crida l'atenció la Muntanya de Roca Narieda: paradís de les plaques d'adherència i les vies llargues, llargues...una mica més a la seva dreta resta una Paret no tan atractiva, però a la que en Marcel Millet hi ha obert una via, la Rodamons de Bosc, que tot i no ser tan atractiva com les seves veïnes té també el seu encant; via semiequipada on t'has de buscar "la vida" amb una roca no sempre bona...A nosaltres ens va agradar força, si en voleu llegir la piulada completa cliqueu
  • AQUÍ
  •