dilluns, 12 de desembre de 2011

El Sentinella, via GEDE.

L'elegant Sentinella vigila el capdamunt de la Plantació.



Començament de l'aresta Brucs o GEDE.
El Sentinella i el Fusell! caprici geològic...
Elegant aresta de roca aspra i perfecta.


Enfilat al gran bloc que dibuixa el camí somital. L'Aresta perd fieresa i ens rep amable.


Ressenya a agraïr a l'amic
  • Escalatroncs

  • Aquesta tardor amb l'amic Toni, ens acostem a l'aresta Brucs del Sentinella, una raconada on disfrutar de la roca i el vertígen de les arestes Montserratines autèntiques, una via on la dificultat no és important i on el saber navegar pels còdols és el que compta. Si en voleu llegir el relat de l'ascensió CLIQUEU
  • AQUÍ
  • divendres, 9 de desembre de 2011

    diumenge, 13 de novembre de 2011

    Bassibers-Bastiments



    Al·lucinant, increïble, quin començament de temporada!

    dimarts, 1 de novembre de 2011

    divendres, 7 d’octubre de 2011

    Sud directa al Ramoung. Parc Natural de Neouvielle.

    Des de la presa de Cap de Long la bellesa dels cims en captiva!

    Passada la xemeneïa, l'Albert als slabs del tercer llarg.
    L'Antonio es disposa a entrar a l'esperó trencat que el deixarà a les "dalles Fàcils".

    Acostant-nos al cim la via es redreça.

    Aquest agost, aprofitant l'estada al Campament de vacances UES ens acostem al Parc Natural de Neouvielle, que tenim relativament aprop. La sud directa al Ramoung és la via que finalment triem; una via d'aventura, de dificultat, tècnica, baixa però en la que haurem de teballar, les reunions són a equipar i l'itinerari l'haurem de buscar. Més de tres cents metres de paret on arribem "calents" després dels 700 metres de desnivell des de la presa.
    Si en voleu llegir la ressenya completa a Jaumegrimp cliqueu
  • AQUÍ
  • diumenge, 25 de setembre de 2011

    Cavall dels Brucs i agulla del Pas del Nap a la Coma dels Naps de Dalt.

    Després d'alguns pasos d'estreps, un flanqueig amb ambient! la reunió incòmoda.

    Recuperant la segona tirada, vertical i mantinguda, al Cavall del Bruc.

    Encetant el darrer llarg de la Juan Garcia Alvero a l'agulla del Pas del Nap.

    Ressenyes d'en Joan Vidal "Indi" i dels germans Masó i que trobareu a
  • La Noche del Loro


  • Montserrat no l'acabarem mai de conèixer! la Coma dels Naps de dalt és una d'aquelles raconades mig amagades i que ténen un encant especial...la solitud, la feresteguesa del seu entorn m'han captivat de seguida. Per apropar-nos-hi haurem de seguir el camí cap a la Cova de l'Arcada per poc després remuntar un corriol que ens deixa a l'estrat superior. Amb el Josep hi vam fer una descoberta i férem un tast de les vies que hi han obert uns dels més prolífics estudiosos de Montserrat com són en Joan Vidal i els Germas Masó. Vàrem fer la Foguera Nocturna al Cavall del Bruc i la Juan Garcia Alvero a l'agulla del Pas del Nap.
    Si en voleu continuar lleguint la descripció cliqueu
  • AQUÍ
  • dilluns, 12 de setembre de 2011

    Morral del Drac, via Drac Queen. Sant Llorenç del Munt

    Magnífica ressenya d'una via on es puja al morral gairebé tot en lliure. Oberta pel Jaume Clotet, PACA i Òscar Masó, i que trobareu a la web
  • Santlors.com

  • La primera tirada és la menys atractiva, i on la roca hi és més desastrosa!!

    Després del delicat diedre, lluitant per superar una balma trencadissa!


    Magnífic diedre de sortida de la segona tirada.

    Treballant-se l'artificial, MADE IN PACA! hi on haurem de fer alguns passo de friends.

    El Morral del Drac és una agulla que crida l'atenció, ja de petit em passejava pels seus forats i sempre m'havia fet gràcia enfilar-m´hi...pel que fos no trobava mai ningú que m'hi acompanyés, però una tarda d'estiu ens decidim amb el Josep esperonats per la via que hi van obrir el PACA i l'Òscar Masó, tota una garantia, amés és una de les vies més llargues que assoleixen l'agulla.
    El que no sabíem és que la roca hi és molt trencada, però ja hi estem acostumats i la il.lusió hi va fer la resta, si en voleu llegir l'aventura sencera CLIQUEU
  • AQUÍ
  • divendres, 12 d’agost de 2011

    Dent du Geant



    Podeu veure la resta de les fotos de l'excursió en aquest àlbum de la Marta.

    dimecres, 13 de juliol de 2011

    La Clerc de la Punta de les Onze Hores. Sant Llorenç del Munt.

    L'estètic i interessant primer llarg, on un diedre rom ens posarà a prova, i on ens haurem de refiar d'uns còdols que semblen voler arrencar a córrer, però són més sòlids del que sembla!


    Al darrer tram vertical abans d'entrar a reunió.
    Bones vistes des la primera reunió. Moltes peces però cap de bona, bona! si es vol es pot evitar continuant fins la propera, però per mí, es perd l'estètica de la via.
    Divertida continuació amb un primer tram amb grans còdols i un flanqueig aeri que ens porta a la vertical de la reunió, variat i espectacular. Còmoda segona reunió.

    Potent tercer llarg, el Joan al tram mantingut abans d'entrar a la rampa que ens durà al bombonet final!

    Engrapant amb força "La Presa", sí la presa, els que hagueu fet aquest pas ja sabreu de que parlo!

    Ressenya aproximada de la via i panoràmica de les vies de la Roca de les Onze Hores que troabreu a
  • Santllors.com

  • La Clerc va ser una de les meves primeres vies a Sant Llorenç, ara fèia almenys vint anys que no hi anava i aprofitant que acompanyo l'amic Gatsaule a conèixer la zona hi torno. La via em va entusiasmar, no la recordava tan maca, una obra d'art oberta fa més de 40 anys per J.Vidales, E. Mayoral i l'amic Robert Vallribera. L'equipament hi és molt vell, alguns burils encara dèuen ser de quan la van obrir...però això no us ha de desanimar que és prou segura i la roca prou ferma tot i l'aparença. Si en voleu llegir la ressenya completa cliqueu
  • AQUÍ

  • diumenge, 3 de juliol de 2011

    Via ferrada Roc d'Esquers, Andorra

    Us pengem l'enllaç de la sortida que vam fer a la via ferrada del Roc d'Esquers d'Andorra.

    http://miquel-eli.blogspot.com/2011/06/via-ferrata-del-roc-desquers-26-de-juny.html

    dilluns, 6 de juny de 2011

    Paret de la Rufa, via dels sons amagats. Alt Urgell.

    Un pilar vertical trencat per feixetes que es deixa fer prou be com a inici.

    Arribar a la primera reunió ens demana tacte i adherència.

    Continuem al segon llarg amb adherència per fer un llarg flanqueig cap a la dreta i tornar a la vertical.


    A la tercera tirada hi trobarem els passos més rars, sobretot si no són nets de terra!!

    Placa estil Narieda al començament del 5è llarg.

    Arribant a la 5ª reunió per unes plaques divertides.
    Espectacular sisena tirada amb una placa a equipar al començament i finura regletera amb adherència arribant a reunió.

    Ressenyes dels autors de la via,
  • Joan Asín
  • i
  • Llorenç


  • La paret de la Rufa restava mig oblidada per les seves veïnes Roca Narieda a l'esquerra i Roc dels Collars a la dreta, darrerament s'hi han anat obrint noves vies i aquesta que us presento és una de les darreres, una via de grau mig-baix molt divertida, semiequipada als trams on es pot equipar i que de ben segur us farà disfrutar. Si voleu llegir-ne la piulada sencera cliqueu
  • AQUÍ
  • dissabte, 21 de maig de 2011

    Maladeta 9/05/2011

    Aquesta ha sigut la nostra darrera sortida d'esquí de muntanya per aquesta temporada, que en resum podríem dir que ha sigut una mica justa de neu. Però no ens queixem pas, ja que hem pogut fer sortides noves i conèixer nous companys, i això sí que ha sigut realment fantàstic.

    http://miquel-eli.blogspot.com/2011/05/maladeta-9511.html



    Ara toca esperar fins la temporada que vé, que esperem que sigui abans de que s'acabi l'any.

    Miquel i Elisenda.

    dilluns, 16 de maig de 2011

    Festa del búlder



    Aquest divendres ens trobarem a l'ampliat búlder on podrem grimpar variats problemes, xerrar, escoltar música, probar peus de gat, magnesi líquid i sobretot divertir-nos tot pelant-nos els dits.
    Us hi esperem a tots i a totes.

    dissabte, 7 de maig de 2011

    Redrum a Cap del Ras. La Noguera.

    L'excitant peu de via, preàmbul de la disfrutada que ens espera.

    La primera tirada ja ens posa a lloc, dura, mantinguda i vertical com la reunió.
    Espectacular i fotogènica tercera tirada, no només per això val la pena fer aquesta via, però també!
    Del flanqueig, l'airosa segona reunió.

    Passada la feixa unes plaques compactes posaran a proba la nostra "navegació" i habilitat.

    La cirereta del pastís és el darrer llarg, entrada potent, potent per passar a tibar d'una llastra que et talla els dits i una placa vertical i divertida.

    A Cap del Ras hi trobem moltes vies atractives, de grau mig la majoria amb alguna per a "màquines"...d'entre les "assequibles" crec que la reina és la Rèdrum, una via amb una roca excel.lent, majoritàriament en lliure i amb uns passos que es recorden, no només el del flanqueig, que per si sol ja justifica anar-hi a fer una visita. Amb el Josep ens hi vàrem acostar i la veritat que la vam diusfrutar, si en voleu llegir la piulada sencera cliqueu
  • AQUÍ
  •