.JPG)
La crònica aquí.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat. Mostrar tots els missatges
dimecres, 27 de gener del 2010
diumenge, 3 de gener del 2010
dilluns, 9 de novembre del 2009
dijous, 22 d’octubre del 2009
Vida social al Vermell del Xincarró
Aquest diumenge vam anar tota la colla al Vermell del Xincarró, una de les escoles més concorregudes de Montserrat Sud. Amb el peu de via a vessar de gent, vam escalar i vam fer vida social a parts iguals :)
Josep a 45 aniversari, 6b i Cris a Shin Shat, 7a+
La resta de la crònica, aquí.
La resta de la crònica, aquí.
dimecres, 15 de juliol del 2009
ESPERÓ DEL MÍSTIC (MONTSERRAT-CÀMPING)
El plaer d'escalar una bona via amb un bon company feliçment recuperat d'una lesió en una bona tarda d'estiu!
Piulada AQUÍ
dijous, 11 de juny del 2009
dimarts, 2 de juny del 2009
VIA FRAGGEL ROCK A LA PARET DE L'AERI
L'endemà de la magnífica "Xunganbike" per terres berguedanes, vaig anar a prendre la meva dossis setmanal de roca a una de les catedrals de l'escalada catalana: la Paret de l'Aeri.
dimarts, 19 de maig del 2009
Esgotant la temporada a Montserrat Sud
El Faraó de Baix i la Placa Hardkore, últimes escalades de la temporada a Montserrat Sud abans no ens faci fora la calor!
Aquí la piulada.
Aquí la piulada.
dilluns, 18 de maig del 2009
dissabte, 16 de maig del 2009
Doc Anton - Magdalena Superior.
Aquesta setmana entre pitos i flautes no he lligat res amb ningú, per tant tenim una reunió d’emergència, el meu company solista i jo, el divendres (o mes aviat dissabte) a tres quarts de dues, quan torno de LA FERIA DEL CABALLO al Parc Central del Vallès a Sabadell; discutim breument i quedem per anar a fer al via Doc Anton a la Magdalena, la varem veure el passat 19 d'Abril al fer la Acròmion i feia bona pinta.
El Company a peu de via en el procés de preparació.
Les dues primeres tirades II,III las fem sense encordar, la tercera tal com marca la ressenya i la quarta empalmant amb la cinquena. A pesar de que la ressenya marca dos possibles A0 (3ª i 4ª tirades) las he fet sense, el qual em fa suposar que no deu passar en cap cas de V. Em sorprèn la quantitat de parabolts en llocs una mica incomprensibles (un parabolt a un pam de una bona savina) i lo malament que estant posats alguns d'ells, en cas de caiguda segur que es trenca el mosquetó per el braç de palanca que arribaria a fer, de totes maneres estan tant a prop que perfectament es pot evitar xapar-los tots. A part d’això es una via molt maca i tret de les dues primeres tirades força estètica i continua.
Mes cosetes:
El Company a peu de via en el procés de preparació.
Les dues primeres tirades II,III las fem sense encordar, la tercera tal com marca la ressenya i la quarta empalmant amb la cinquena. A pesar de que la ressenya marca dos possibles A0 (3ª i 4ª tirades) las he fet sense, el qual em fa suposar que no deu passar en cap cas de V. Em sorprèn la quantitat de parabolts en llocs una mica incomprensibles (un parabolt a un pam de una bona savina) i lo malament que estant posats alguns d'ells, en cas de caiguda segur que es trenca el mosquetó per el braç de palanca que arribaria a fer, de totes maneres estan tant a prop que perfectament es pot evitar xapar-los tots. A part d’això es una via molt maca i tret de les dues primeres tirades força estètica i continua.
Mes cosetes:
dimecres, 13 de maig del 2009
diumenge, 19 d’abril del 2009
Acromion - Magdalena Superior
Diumenge no tinc company per anar a escalar, així que decideixo anar a fer quelcom amb solitari. Busco, remeno i trobo. Un altre via del Guillem. Diuen que sobre equipades, potser si, però anant sol va de meravella.
A tres quarts de nou soc al pàrquing del Monestir, enfilo cap a les escales de Sant Benet, renoi que dur que es això, d’aquí cap a peu de gorros i canal amunt entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi; la canal esta relliscosa de veritat.
A dos quarts d'onze començo la via ACROMION. enllaço els dos primers llargs de la ressenya (60 mts +/-) 20 seguros, alguns no els faig servir, la segona tirada es la mes interessant amb alguns passets que si es fan en lliure en lloc d'A0 deuen ser v+, amb el soloist he tingut que anar al lloro dons hi han uns sis metres de flanqueig en els que aquest aparell te alguna dificulta per deixar corra la corda, desfaig les tirades i la torno a fer-les de segon, la tercera tirada es fàcil III+ amb algun pas aïllat de IV/IV+, s'ha de anar amb conte hi ha presses soltes i bastant brut, arribat a la tercera reunió faig el mateix baja/sube, aquí m’entretinc una estoneta mirant els que estan fent la Doc Anton, es veu maca la tirada que queda a la mateixa alçada, em costa trobar per on va la darrera tirada que queda just a l'esquerra com si saltéssim a la agulla principal de la Mag.Sup. tirada també de tràmit III+.
Via recomanable, senzilla, ben assegurada.
A tres quarts de nou soc al pàrquing del Monestir, enfilo cap a les escales de Sant Benet, renoi que dur que es això, d’aquí cap a peu de gorros i canal amunt entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi; la canal esta relliscosa de veritat.
A dos quarts d'onze començo la via ACROMION. enllaço els dos primers llargs de la ressenya (60 mts +/-) 20 seguros, alguns no els faig servir, la segona tirada es la mes interessant amb alguns passets que si es fan en lliure en lloc d'A0 deuen ser v+, amb el soloist he tingut que anar al lloro dons hi han uns sis metres de flanqueig en els que aquest aparell te alguna dificulta per deixar corra la corda, desfaig les tirades i la torno a fer-les de segon, la tercera tirada es fàcil III+ amb algun pas aïllat de IV/IV+, s'ha de anar amb conte hi ha presses soltes i bastant brut, arribat a la tercera reunió faig el mateix baja/sube, aquí m’entretinc una estoneta mirant els que estan fent la Doc Anton, es veu maca la tirada que queda a la mateixa alçada, em costa trobar per on va la darrera tirada que queda just a l'esquerra com si saltéssim a la agulla principal de la Mag.Sup. tirada també de tràmit III+.
Via recomanable, senzilla, ben assegurada.
dissabte, 28 de març del 2009
Un altre dissabte aprofitadet (28/03/2009)
Dia gris i plovent a estones.
La previsió del temps no era massa bona, no havia quedat amb ningú per anar a escalar, així que vaig convencé a la meva mestressa per anar a fer una passejadeta per Montserrat. Arribem a Can Massana a tres quarts de nou; enfilem cap a agulles per coll de Guirló, coll de La Portella fins el refugi Vicenç Barbé desprès per la canal ampla cap el camí del pas del Princep per buscar la canal del Lloro per on pugem fins el collet entre el Lloro y el Bisbe, prenem el camí Alta Ruta dels Frares passant per sota La Monja, La Boleta Foradada i La Nineta, sota aquesta parem a fer un mos i continuem per el camí tot empastifat de marques blaves (sobre equipat) fins al coll d'agulles, baixem per el portell estret resseguint aquesta impressionant vesant amb El gendarme, Agulla del Centenar, el Carquinyoli, La Boleta Foradada i quan som quasi sota El Bisbe aquí el camí gira 180 graus per anar cap a La Cadireta d’Agulles i des de allà cap Can Massana. En total tres horetes de caminadeta.
Alguna coseta mes.
dilluns, 10 de novembre del 2008
Pirenaica a La Mòmia. 26-10-2008.
Amb l'Ivàn anem a fer aquesta via de la Mòmia, que fèia anys que li tenia ganes: comença a la canal entre la Mòmia i la Momieta, a prop d'on surt l'afamada Santacana.
.jpg)
Al flanqueig del primer llarg
.jpg)
Iniciant el "laboriós" artifo.
.jpg)
Acabant de superar el tram clau del quart llarg.
.jpg)
Col.locant un friend a l'espectacular empotrament de la cinquena tirada..jpg)
Satisfet després d'una via que et fa teballar!
Una via recomanable, encarada al sud, ideal per l'hivern quan l'anticicló posa la boira a les valls. Una bona caminada però fins a peu de via; una escalada que combina l'artificial amb el lliure, la placa amb l'empotrament, el diedre amb la bavaresa...tingueu present que malgrat ha estat reequipada amb alguns parabolts, la resta de l'equipament és vell, curiosament hi ha algunes plaquetes gruixudes, casolanes on no hi passa cap mosquetó, cal preveure baguetes per enfilar-los (curiosament vaig conèixer fa poc a l'autor d'aquest equipament, en Miquel Lusilla, un gran escalador!)
Aquesta la repetiré m'ha agradat molt i em vaig trobar fotut, seqüeles d'un refredat que pensava curat...llavors l'amic Ivàn va haber de seguir de primer tota la via, malgrat la baixada física, la vaig disfrutar, i és que s'ho val.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)