diumenge, 27 de desembre de 2009

Petit Nil i Alberto Gonzàlez al Serrat d'en Muntaner. 20-12-2009.


El primer llarg segueix dues fissures: la primera plaquera i la segona atlètica i vertical.
Aquests primers caps de setmana d'hivern o bé plou o be fa un fred ben viu! per paliar el tema aquest diumenge d'abans de festes anem a una zona "calenta" el vessant Est del Serrat d'en Muntaner. Amb el Toni farem la Petit Nil, una via amb un primer llarg poc equipat ja que va per fisures i es pot assegurar al gust i una segona tirada molt vertical i pràcticament tota en artificial.
Panoràmica de la segona tirada gràcies a Pere Forts (Ona Climb)

Arribant al ressalt del segon llarg de l'Alberto Gonzàlez.
La via es fa ràpid i encara ens permetrà anar-ne a fer una del costat: l'Alberto Gonzàlez. Aquesta és per plaques ajagudes amb algun ressalt que li dóna caràcter, distreta i senzilla, ideal per als que comencin a fer via llarga.

Ressenyes de la Petit Nil i Alberto Gonzàlez.

Si en voleu llegir la piada complerta cliqueu
  • AQUÍ
  • diumenge, 20 de desembre de 2009

    Una de Mamelles a la Plantació. Montserrat. 12-12-2009.

    Al primer llarg de la via Tomahawk, just abans d'iniciar el sostingut flanqueig cap a l'aèria reunió.

    El dissabte passat amb el Toni pugem cap a la Plantació, malgrat fer un dia rúfol, no veurem el sol en tot el dia, el fred encara serà suportable i aprofitem per conèixer les mamelles: La Mamelleta, la Miranda de la Mamella i la Mamelleta.

    Recuperant la primera tirada, bona roca i un flanqueig amb sorpresa!

    Ressenyes de les vies d'en Joan Vidal "Indi" i la que suposem és la normal de la Miranda de la Mamella.
    Si voleu llegir la ressenya completa, cliqueu
  • AQUÍ
  • dissabte, 19 de desembre de 2009

    dijous, 17 de desembre de 2009

    El cap i el passarell a Montanissell V+

    Dissabte passat aprofitant les bones temperatures d'aquesta tardor ens enfilem a aquesta via de l'Alt Urgell.

    Aproximació desde la carretera de Coll de Nargó a Isona per una pista forestal en bon estat fins a la base de la paret.

    Via de grau assequible amb uns llargs força macos que busquen els passos més interessants de la paret, mont tranquila i amb bones vistes, excepte el segon on s'ha de caminar. Pràcticament equipada amb espits, pitons i ponts de roca. Vem fer servir unes 8 express, i algún friend i tascó.

    dimecres, 16 de desembre de 2009

    OJOS DEL SALADO


    Com a complement a l'article del bulletí de la UES, al següent enllaç podeu trobar més informació de l'expedició a "Los Ojos del Salado" que vàrem fer al gener d'aquest any 2009.

    http://www.dru.el.ub.es/muntanya/expedicions/2009_Ojos_del_Salado/ojos_intro.htm

    Hi ha l'article així com moltes més fotos, un mapa amb el camí que vàrem fer i un enllaç amb el "track" del GPS i google earth (si amb això últim teniu problemes, hi ha instruccions de com fer-ho).

    diumenge, 13 de desembre de 2009

    Somni de Primavera i Somni de Tardor als Graus de Collbató. 08-12-2009.


    A la primera reunió de la Somni de Tardor.
    Aquest dimarts passat aprofitem per fer una escapadeta tranquila, anem el Josep i el Jordi i jo i el Toni; fa fred i vent i busquem un racó arracerat i quin millor que els Graus? Zona d'esportiva per excel.lència té vàries clàssiques de no massa interès sinó fos pels llargs finals.

    El Toni i el Josep fent "carreres" als llargs estrella!
    La gràcia d'aquestes vies és dalt de tot: dos llargs verticals, un en placa fina i l'altra en una torre d'aspecte descompost però prou bona! tan sols per aquests dos llargs val la pena enfilar-s'hi.

    Ressenya a agraïr a la gent d'
  • Ona Climb
  • .

    Si en voleu llegir el relat complert, cliqueu
  • AQUÍ
  • dimecres, 9 de desembre de 2009

    PONT DE LA PURÍSSIMA PER LES TERRES DE L'EBRE I ELS PORTS DE MORELLA





    Crònica detallada AQUÍ

    Via Cafè, copa i puro a Roca Narieda. Alt Urgell. 05-12-2009.


    Fins al setè llarg no trobem passos d'adherència marca de la casa (Roca Narieda)
    La Roca Narieda és un bon recurs pels freds dies d'hivern, quan l'anticicló gela totes les valls en aquesta paret s'hi pot escalar fins i tot en màniga curta!


    El flanqueig del tretzè llarg és espectacular i aeri.
    La majoria de vies fan treballar molt l'adherència, però en aquesta l'escalada és més atlètica i variada.
    Són 14 llargs ben entretinguts i protegits sobretot amb ponts de roca. Una bona opció per a conèixer aquesta sorprenent paret.

    Detallada ressenya com és habitual obra d'en
  • Xavi Grané

  • Si en voleu llegir més detalls cliqueu
  • AQUÍ
  •