A la primera reunió de la Somni de Tardor.
Aquest dimarts passat aprofitem per fer una escapadeta tranquila, anem el Josep i el Jordi i jo i el Toni; fa fred i vent i busquem un racó arracerat i quin millor que els Graus? Zona d'esportiva per excel.lència té vàries clàssiques de no massa interès sinó fos pels llargs finals.
El Toni i el Josep fent "carreres" als llargs estrella!
La gràcia d'aquestes vies és dalt de tot: dos llargs verticals, un en placa fina i l'altra en una torre d'aspecte descompost però prou bona! tan sols per aquests dos llargs val la pena enfilar-s'hi.
Ressenya a agraïr a la gent d'
Si en voleu llegir el relat complert, cliqueu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada