dijous, 23 de setembre de 2010

Càmping de Montserrat, directa Americana al Dru.


Ressenya que trobareu a
  • La Noche del Loro ex Ona Climb

  • Fantàstica tercera tirada amb una primera part monolítica i clàssica i una sortida desplomada i amb preses de bulder!!??

    El fi mur inicial de la tercera tirada.

    Difícil i mantingut darrer llarg, on el Ramon ens delecta amb una bona sang freda i millor tècnica...
    A finals de juliol la zona del càmping de Montserrat és ideal per escalar a l'ombra i amb poca o nul.la aproximació; la Directa Americana és una via de quatre llargs de caire esportiu, però amb les assegurances amb alegria i una dificultat ratllant el 6a-6b excepte el segon llarg de trancisió. Gaudirem d'una placa inicial vertical i entretinguda que crea afició, una tercera on després de superar un pilar tècnic i fi ens enfrontarem a un desplom equipat amb preses de bulder i acabarem amb una súper placa dreta i punyetera que ens posarà a proba! en conjunt una disfrutada que s'ho val; si en voleu llegir la piulada sencera cliqueu
  • AQUÍ
  • divendres, 17 de setembre de 2010

    LA CRESTA DEL MEDIO i LA DIADA

    Alguns celebren la festa nacional de Catalunya, la Diada, pujant muntanyes.
    Els passats 10, 11 i 12 d'aquest mes he anat, amb la Marta, a fer la Cresta del Medio, al massís de la Maladeta.
    Aquesta cresta posseeix el 3r, el 7è, el 8è i el 9è pics més alts de tot el Pirineu. És una bona passejada per les altures, a tocar dels núvols, i té de tot: grimpades i desgrimpades, petites escalades i rappels.
    Podeu llegir el relat de l'excursió aquí.
    Des del Gendarme Schmidt-Endel, mirant cap a l'Aneto
    i ara mirant cap al Maldito. Al fons, el Posets.

    dimecres, 15 de setembre de 2010

    Vall de Markha i STOK KANGRI 6.153m

    Entre juliol i agost un grup de 13 membres del CAS i de la UES ens hem desplaçat al Ladakh (Himàlaia de l'India) per tal de fer el trecking de la vall de Markha i el cim de l'Stok Kangri.

    El trecking dura 5 dies i hem anat des del llogaret de Chilling fins al de Shang Sumdo, sempre per damunt dels 3400 metres i passant pel coll de Kongmaru La de 5130 metres, que ens ha anat molt bé per aclimatar.

    Durant els cinc dies hem hagut de travessar rius més o menys cabalosos i suportar una bona caloreta durant el dia que a la nit es transformava en fresca.
    Un cop acabat el trecking ens hem desplaçat cap al poble d'Stok per tal de començar l'aproximació al camp base de l'Stok Kangri que amb els seus 6153 metres és el rei de la regió de Leh. Durant dos dies hem caminat primer fins a Mounkarmo a 4380 metres i després al camp base situat a 4975 metres on hem passat tres nits.
    Després de tot un dia de relax al camp, a les 12 de la nit del 30 de juliol sortim vers el cim. Poc després de sortir ja ens encordem; més amunt ens posem els crampons i anant sempre recte amunt superem els trams més drets que en cap cas superen els 40º. Quant es fa de dia arribem al coll però encara ens calen dues hores i mitja de pujada per l'aresta; sortosament no fa vent i el dia es presenta magnífic. A tres quarts de vuit del matí arribem al cim. Alguns de nosaltres molt cansats, ja que la manca d'oxigen es fa notar, però tots satisfets per aconsseguir el que per a nosaltres es el primer 6000.

    Fotos i més fotos; no cal dir-ho. I després a baixar !!! Amb just la meitat de temps arribem a 2/4 d'una al camp base on després de beure líquid ens posem a dormir fins l'hora de sopar.

    L'endemà gaudim de la baixada fins a Leh on arribem al migdia i ens trobem amb les companyes del grup que han estat al magnific llac salat de Tso Morori a 4700 metres d'alçada. Una gran experiència també.
    Durant els dies anteriors i posteriors al treck i ascenssió, hem fet un xic de turisme visitant diferents monestirs del Ladakh i després també els llocs més emblemàtics de Delhi i del Rajastan.
    Unes bones i recomenables vacances, només enterbolides per l'ensurt que a l'avió de tornada ens va donar el Jaume; afortunadament però, ja es va recuperant i confiem poder continuar fruint de la muntanya ben aviat.

    Fins aquí un resum de les tres setmanes redactat per l'Àngel Artigas. Per completar la informació estem preparant un audiovisual que passarem a la UES un diumenge del mes de març del proper any ( programa UES Cultura ).

    Per veure més fotos cliqueu AQUÍ

    El grup ha estat format per:
    Jaume Paris, Montse Carbó, Agustí Tió, Ferran Zurdo, Pepi Cuevas, Santi Rebollo, Ramon Costajussà, Anna Puig, Elvira Soley, Rosa Palacin, Bartomeu Martinez, Antònia Balada i Àngel Artigas.

    dimarts, 14 de setembre de 2010

    Tresmils a Benasque

    Segona part de les vacances a Benasque, amb les excursions i les ascensions a 3000m. Podeu llegir la crònica a Roca Vertical.


    Que bonic que és el Pirineu!!!!!

    dijous, 9 de setembre de 2010

    FESTA MAJOR A LA CRESTA DEL LEZAT

    Hi ha qui, el primer cap de setmana de setembre, fa la seva Festa Major particular al Pirineu.
    Amb la Marta Garriga hem volgut anar a fer la Cresta que va de la Bretxa Mamy al Lezat. Són 7 tresmils i una aresta esmolada, plena de punxes, amb escalada, rapels, grimpades i desgrimpades aèries, i amb molt d'ambient. A més, no hem trobat ningú, la qual cosa ha contribuït a passar un dia meravellós a l'alta muntanya pirenaica.
    Al fons, els Crabioules
    Es tracta d'una cresta esmolada, llarga, aèria, sense pràcticament cap escapatòria, amb una dificultat màxima de IV, però amb molt bona roca (granit) i amb moltes possibilitats d'assegurar-se. En resum, si voleu disfrutar sense patir, aneu a fer-la.
    Tota la cresta
     El relat de l'aventura el podeu llegir aquí.

    dimecres, 8 de setembre de 2010

    Escalades a Benasque

    Aquestes vacances hem passat uns dies a Benasque, pujant a tresmils i escalant per tota la vall. De moment, aquí teniu el post de les escalades: Crònica de Roca Vertical.

    Gemma a Columna durruti, 6c+ al sector Sessué

    Pupurri de vies al Trencabarrals. 03-09-2010.

    El Trencabarrals s'alça imponent a l'ombra dels Gorros.

    El Joan lluitant el segon llarg, fi i mantingut!

    Satisfets, disfrutem de l'aeri ràpel.

    Itinerari aproximat, en vermell la via esportiva, en verd, per on ens vam dirigir a la normal.

    Fêia temps que li tenia ganes al Trencabarrals, i finalment aquest divendres ens hi acostem amb el Joan
  • Sisbemesanapren
  • .
    Comencem per una via nova, sembla ser que esportiva de dos llargs, de la que ens dirigim a la normal per assolir el cim. Si en voleu llegir la piulada sencera
    cliqueu
  • AQUÍ
  • dimarts, 7 de setembre de 2010

    Grandes Jorasses, Manitua




    Hola companys! espero que la tornada de l'estiu hagi anat molt bé.
    Jo he estat als Alps francesos, hem pogut fer algunes escalades als Ecrins i també a la zona d
    e Chamonix. Fa poc que he aterrat i costa tornar a la rutina, espero aviat tenir temps i compartir algunes cròniques.
    De moment fa uns dies que es va publicar això del nostre company de la UES Ferran i he pensat que potser també us interessaria veure aquesta bonica ascensió, sens dubte, plena de historia, un bonic homenatge.

    ---------------------

    Cara Norte de las Grandes Jorasses, Alpes franceses, Macizo del Montblanc

    Helias Millerioux y Ferran Caranorte repiten (primera española) “Manitua”
    Esta mítica vía abierta en solitario en cuatro jornadas por el alpinista esloveno
    Slavko Sveticic en verano de 1991 se convirtió en una de las ascensiones más
    formidables, comprometidas y difíciles del macizo del Montblanc.
    El itinerario recorre a través de 1000 metros el terreno que se encuentra
    entre la clásica del Croz y la “No siesta”, superando directamente el vertical
    monolítico del flanco izquierdo del Croz.
    Se trata de una vía exigente que se puede forzar casi toda en libre (7a/b) pero
    que cuenta con un comprometido último largo de A3+ que por el momento no
    ha sido posible forzar en libre. En los largos inferiores y superiores al bastión
    encontraremos terreno mixto con tramos de hasta 70º en hielo.
    Se trata sin duda de una vía formidable que presenta un trazado bonito,
    impresionante y sobre roca buena pero que sin embargo ha recibido
    poquísimas repeticiones.



    A finales de agosto Helias y Ferran cansados de esperar un milagro en la
    méteo y una mejora en las condiciones que no acababa de llegar decidieron
    aprovechar dos jornadas de tiempo estable en medio de una borrasca y realizar
    un ataque relámpago a la pared. El 25 de agosto cogían el cremallera de
    Montenvers y el mismo día atacaban la pared y superaban la mitad del bastión.
    Al día siguiente, todavía con tiempo estable, superaron los largos más difíciles
    del bastión y alentados por la méteo que auguraba “posibles tormentas por
    la noche” decidieron continuar del tirón ahorrándose un segundo vivac y
    alcanzando la arista cimera de madrugada justo cuando la tormenta de nieve y
    viento se desencadenó.

    La opinión de Ferran respecto a la vía: “me quito el sombrero ante el reto que
    afrontó Sveticic y el acierto que tuvo para descubrir uno de los trazados más
    bonitos de los Alpes. Ya no es un secreto a voces que esta vía se convertirá en
    una clásica de dificultad de los Alpes. Una escalada excepcional en una de las
    paredes más bonitas del mundo, la norte de las Grandes Jorasses”.


    Enlaces relacionados
    :

    Desnivel: http://www.desnivel.com/object.php?o=20438

    Sport: http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=725612&idseccio_PK=1493

    Piada de la ascensión: http://www.caranorte.com/foros/read.php?341,12656,12667

    Biografía de Sveticic: http://www.caranorte.com/blog/2007/10/29/miroslav-sveticic-1960-
    1998%E2%80%A0/

    Otras ascensiones de Helias y Ferran: http://www.caranorte.com/blog/2009/09/27/la-sur-
    del-cervino/

    divendres, 3 de setembre de 2010

    MINIVACANCES AQUATICO-AÈREES

    Enguany no em tingut gaires dies, ni ganes (ni calerons!) per fer unes grans vacances. Però a vegades les emocions més fortes es poden viure on i quan menys t'ho esperes:





    Molts més detalls i imatges aquí:
    http://groinket.blogspot.com/2010/09/minivacances-aquatico-aerees.html