dissabte, 30 de maig del 2009

Canvi ClimBàtic - La Presidenta.

Hem quedat amb el Jaume, desprès de uns mesos sense escalar, em va trucar ahir a la tarda preguntant que on anàvem a escalar. Tenia previst mirar de fer en solitari la via canvi climbàtic a la Presidenta, però millor anar-hi en bona companyia.

La via esta molt ben trobada, com totes las dels germans Masó, excursioneta, tranquil•litat assegurada i a mes com que érem d'hora a peu de via temperatura ideal a pesar del calor que va fer dissabte; equipament correcte amb algun alejillu en el segon llarg. Grau obligat V.


Resenya en onaclimb.

Aquesta agulla fou escalada per primera vegada el segle passat al 1971 com explica en Barbera en el seu Llibre Montserrat Pam a Pam.

Mes Coses.

dimarts, 19 de maig del 2009

Esgotant la temporada a Montserrat Sud

El Faraó de Baix i la Placa Hardkore, últimes escalades de la temporada a Montserrat Sud abans no ens faci fora la calor!


Aquí la piulada.

dilluns, 18 de maig del 2009

PLACA HARDKORE


Petita i desconeguda joia per l'escalada esportiva a Montserrat.
Piulada aquí.

dissabte, 16 de maig del 2009

Doc Anton - Magdalena Superior.

Aquesta setmana entre pitos i flautes no he lligat res amb ningú, per tant tenim una reunió d’emergència, el meu company solista i jo, el divendres (o mes aviat dissabte) a tres quarts de dues, quan torno de LA FERIA DEL CABALLO al Parc Central del Vallès a Sabadell; discutim breument i quedem per anar a fer al via Doc Anton a la Magdalena, la varem veure el passat 19 d'Abril al fer la Acròmion i feia bona pinta.


El Company a peu de via en el procés de preparació.

Les dues primeres tirades II,III las fem sense encordar, la tercera tal com marca la ressenya i la quarta empalmant amb la cinquena. A pesar de que la ressenya marca dos possibles A0 (3ª i 4ª tirades) las he fet sense, el qual em fa suposar que no deu passar en cap cas de V. Em sorprèn la quantitat de parabolts en llocs una mica incomprensibles (un parabolt a un pam de una bona savina) i lo malament que estant posats alguns d'ells, en cas de caiguda segur que es trenca el mosquetó per el braç de palanca que arribaria a fer, de totes maneres estan tant a prop que perfectament es pot evitar xapar-los tots. A part d’això es una via molt maca i tret de les dues primeres tirades força estètica i continua.

Mes cosetes:

dimecres, 13 de maig del 2009

VIA SÁNCHEZ-MARTÍNEZ A LA PARET DE DIABLES



Via Sánchez-Martínez a la Paret de Diables (Montserrat): 330m, 6a/A0.
Piulada aquí

dimecres, 6 de maig del 2009

Roca de les Hores

Fent la competència al Pere, je je je... aquí podeu trobar la piulada de la Roca de les Hores al Montsant.

Araceli Segarra a El gust és meu, 6c

dimarts, 5 de maig del 2009

AMORTITZANT EL MONTSANT


4 dies de somni pel Montsant.
Veure piulada aquí

diumenge, 3 de maig del 2009

Caiac a l' Ebre







Aquest dissabte vam aprofitar el bon temps anunciat per a anar a caiacar per l' Ebre. Vam baixar des de Miravet fins a Benifallet, un recorregut que dura aprox. unes dues hores, depenet del vent i del corrent del riu.

El recorregut val molt la pena. Molt recomenable.

divendres, 1 de maig del 2009

Postres de music o via de crisi i rebaixes.

Hem quedat amb el Joan per anar a Narieda, quan varem fer la Café Copa i Puro ja n’havien parlat de fer la Postres de music, el títol d'aquest comentari ve donat per l'equipament de la via i la graduació de les ressenyes, via de crisi per la escassetat de seguros en algunes tirades i de rebaixes per la graduació (segons la nostre opinió) tirant a baixa. Dit això es clar que es una gran via 615 mts, 12 tirades de 45 a 55 mts, amb un factor de exposició molt alt i amb un compromís també alt. No es una via per anar-hi alegrament, s'ha de saber completar la escassetat de les assegurances posant encastadors o llaçant savines i/o ponts de roca, cosa difícil en els llargs de placa d’adherència i gens fàcil en altres, a mes hi ha dues sortides de reunió, la R4 i la R10 on en cas de caiguda tens un factor 2 assegurat amb caigudes potencials de 10 o 15 mts, penso que respectant qualsevol criteri o filosofia s'ha de equipar mirant d'evitar riscos d'aquets, a la tirada 10, la mes exigent psicològicament, en 50 mts de duríssima placa d’adherència de 5b 5c ( un 6a no feria nosa) nomes hi han 5 seguros i la impossibilitat de completar la seguretat amb res mes, en aquesta tirada son nombrosos els passos de fe en els peus de gat.
En resum, una gran via per la llargada, per la roca excel•lent, per el entorn, però no per la filosofia del equipament.
Va ser un dia de molta calor, per sort feia una mica de vent el que ens va anar molt be per alleugerir las sis hores que varem estar per fer la via.


Excel·lent ressenya d'en Xavi.

Informació mes amplia.