dimecres, 28 d’abril del 2010

Dues visites a la Serra de Prades: Arbolí i la Mussara

Dos caps de setmana seguits escalant a la Serra de Prades, quin luxe! Hi ha tanta roca que no ens l'acabarem mai, je je je...

Pere a El budell, 6c+

Si en voleu llegir els detalls ho trobareu aquí.

dilluns, 26 d’abril del 2010

VENTOLAU 25.04.10

Desde la Pleta del Prat, pujada al Ventolau pel Torrent de Mascalida i Collet dels Tres Estanys, baixada per la Canal de la Coma del Forn (***) Desnivell: +/- 1200 mts. aprox.

Sortida amb els esquis als peus, fins dalt del cim, i a la baixada hem carregat els esquis a l' esquena 45 min.
Neu primavera amb bastant bon estat...

(Amb el Ctrl+Rodeta del ratoli s' ampli la pantalla)...

dilluns, 19 d’abril del 2010

ARBOLÍ: EL CREMAT...BEN REMULLAT!

Segon diumenge consecutiu a aquesta magnífica escola d'escalada esportiva que és l'Arbolí.
Més detalls Aquí.


divendres, 16 d’abril del 2010

Assalt al Pingüí. Agulles de Montserrat. 11-04-2010.

Primera tirada de la via Vacances Frustrades a la Roca Dolça.
Aquest diumenge quedem per escalar plegats amb el
  • Joan (Gatsaule)
  • company blogger. No hem escalat mai plegats, però el fet de lleguir-nos les "aventures" de fa temps sembla com si ja ens coneixèssim.

    La segona tirada supera un desplom molt tècnic i de tibar (6b/Ae)
    Anem al Pingüí, entrant per una via atractiva, la Vacances frustrades, que ja ens escalfa per encara la següent. Hallo Harry! al Pingüí, no ens cal ni desencordar-nos per enllaçar-les.
    En acabar i havent vist l'atraïent xemeneïa per on va una Cerdà-Riera, ens hi posem, el Toni me l'havia recomanat!


    A l'estètic i aeri flanqueig per entrar a la reunió. El Joan assegurant-me. Disfrutant la segona tirada, vertical i mantinguda.



    El tercer llarg de la Hallo Harry! guanya una panxa molt atlètica, el Joan acabant-la.

    A la Cerdà-Riera del Pingüí o via de la Xemeneïa. primera tirada per diedres elegants. Una reunió just abans d'entrar a l'empotrament, molt estètic i amb bona roca, per disfrutar!

    Si en voleu llegir la piulada sencera cliqueu
  • AQUÍ



  • Ressenyes que podeu trobar a
  • La Noche del loro antiga Ona Climb
  • i al
  • Balcó de la Lluna

  • dijous, 15 d’abril del 2010

    Montserrat. Vies Josep Barbera i La que faltava.

    Dissabte passat ens acostem a la zona de Sant Joan per fer la nova via dels germans Massó 'La Josep Barberà'.

    Es tracta de 210 m V+ obligat, ben assegurada amb spits a l'estil montserratí (res en trams fàcils). El segon i quart llargs són els més interessants, a més de fer cim a dues agulles.

    Vem fer servir unes 8 cintes i un estrep si no fem 6b pel segon llarg.

    Per aprofitar el dia ens acostem a la Madalena inferior i pujem la clàssica 'La que faltava', 100 m de V, reequipada amb parabolts.

    El primer llarg bastant 'patinosqui' però el segon i tercer per disfrutar-los, ben verticals i amb uns 'bolos' enormes tipus Riglos.

    dimarts, 13 d’abril del 2010

    dilluns, 12 d’abril del 2010

    Roca dels veterans i roca dela Montse. Torrent de Can Llop. Montserrat. 08-04-2010.


    Preparant les cordes a peu de via de l'aresta brucs de la roca dels Veterans. La lleixa hi és molt estreta i millor lligar-s'hi.
    El dia ja allarga i comencem a aprofitar les tardes, dijous amb el Toni anem a conèixer unes vies del Torrent de Can Llop, sota Coll de Guirló, que fèia dies que volíem coneixer.

    Traïent el cap de sota el desplom de la primera tirada, exigent i tècnica, llàstima de la qualitat de la pedra!.
    Fem l'aresta brucs de la Roca dels Veterans i la de la Roca de la Montse, així com la via Montse.
    La roca ens ha decebut una mica, molt trencada, a més ens ha costat dols volades, una per a cada un al trencar-se preses...vaja que ha estat una tarda emocionant! si en voleu llegir la piulada sencera cliqueu
  • AQUÍ


  • A l'acabar la posta de sol ens regala un espectacle que no ens cansem d'admirar!


    Ressenya de la zona que trobareu a
  • La Noche del loro, antiga Ona Climb
  • dijous, 8 d’abril del 2010

    Travessa de la Silvretta amb esquís, Setmana Santa 2010

    Aquesta Setmana Santa, amb el Pau Saura i el Xipi, hem anat a fer la travessa del massís de la Silvretta amb esquís. Tot i que la previsió meteorològica ens va fer dubtar fins a última hora, ara ja podem dir que ha sigut una experiència per recordar durant molt de temps.


    Vam marxar el dissabte 27 de març direcció a Iscghl, Àustria, on vam arribar després de 15 hores de cotxe. L'endemà vam pujar al cim del Pauliner Kopf amb la cabina i el telecadira de les pistes d'esquí, i des d'allà vam baixar al Heidelberger Hütte, pujant de camí al Piz de Val Gronda.

    El dilluns 29 vam remuntar en direcció al Krönen Joch amb l'intenció de pujar al Breite Krone, però ens vam haver de conformar amb pujar al coll amb l'ajuda del GPS, ja que el mal temps no ens deixava veure res. I de baixada, cap al Jamtal Hütte. Quin refugi! Casi es pot dir que és un hotel a gran alçada: hi havia escalfadors per les botes, que al matí s'agraeix moltíssim.



    El dimarts vam intentar pujar al cim de l'Austenberg Nord, però ja sortint del refugi tot feia pensar que es quedaria amb un intent. I així va ser. Feia molt vent, i mica en mica s'anava tapant més i començava a nevar. Vam arribar a sota del primer coll que calia travessar: la Fourcla Chalaus, però un cop a sota, un grup de vascos va desencadenar un allau que per sort es va quedar en un ensurt. De baixada, la neu estaba molt encrostada i va ser una mica rotllo. Vam tornar al Jamtal Hütte a passar-hi una segona nit.


    El dimecres (4rt dia), tot el dolent que va tenir el dimarts, ho va tenir de bo: un sol espatarrant i una neu pols de somni. Vam pujar per la gelera de la Vall de Jamtal fins al coll del Ochen-Scharte tot passant per sota uns sèracs magnífics, per continuar per l'altra banda per la pala del Dreiländer Spitze fins a deixar els esquís en un petit collet de la cresta. Des d'allà només el Xipi ho va tenir clar i va pujar fins a l'avantcim. La primera rampa de baixada és de les que impresionen, i després una neu pols on vam deixar la nostra tarjeta de visita amb una caligrafia perfecta fins al Wiesbadener Hütte.









    El dijous va tornar a ser un dia de mal temps. Vam remuntar la gelera d'Ochsentaler i vam vorejar uns sèracs fins a la Fourcla Cunfim. El Piz Buin, ni el vam veure de la boira i la nevada que queia. Ja a sota la Fourcla, una altra allau ens va sorprendre: un esquiador ens va tallar la pala per dalt i va arrossegar el Miquel i dos nois més. Per sort no va passar res. Llavors vam decidir travessar el coll a peu. Ja a l'altra banda, territori suís, vam seguir a les palpentes el camí que ens marcava el GPS fins al Silvretta Hütte. Al vespre es va destapar tot i vam poder veure unes vistes magnífiques des de les finestres del refugi.
    El divendres va ser el dia més llarg. Aprofitant el molt bon temps i la molt bona i abundant neu que hi havia, vam sortir del refugi en direcció al coll de la Rote Furka, a 13º sota zero. Vam remuntar a peu els 100 metres de la pala del coll per evitar nous allaus, i des d'allà vam baixar cap a la vall de Klostertal.


    Seguint les recomanacions del guarda del refugi, ens vam tornar a posar les pells per pujar al cim del Schneeglocke, de 3223m. Quines vistes des d'allà dalt. Vam tornar a baixar fins a la vall de Klostertal deixant la nostra signatura sobre la neu, i un cop a baix, vam tornar a posar pells per remuntar la vall de Verhupftali fins al coll de Litzner Scharte. Un altre cop a treure pells i de baixada cap el Saarbrüker Hütte, on vam haver de tornar a posar pells per remuntar el turonet on està enfilat el refugi. Van ser un total de 1650m de desnivell positiu, i 9 hores amb una neu fantàstica. Al refugi ho vam celebrar amb cervesa, bon menjar i bona companyia.

    El dissabte, el setè i darrer dia, no volíem desaprofitar el bon temps ni la neu que hi havia. Enlloc de baixar directament per una pista aixafada per la retrac fins a la presa del Vermuntstausse, vam seguir els consells del guarda del refugi. Així vam remuntar el coll de Kromerlüke i des d'allà ens vam tirar literalment a la gelera de Kromer on vam disfrutar de la darrera neu pols del dia i setmana. Vam arribar a la presa del Vermuntstausse i vam agafar un autobús de pujada a la presa del Silvrettastaussee, des d'on vam baixar per la pista d'esquí de fons fins a Wirl, on teníem el cotxe que havíem deixat feia set dies. Molt contents i satisfets vam iniciar el viatge de tornada cap a casa, ja proposant noves rutes per altres anys.



    Pau Saura, Xipi, Miquel Lloveras i Elisenda Marcos.







    diumenge, 4 d’abril del 2010

    Escalades a Eivissa

    Aquesta Setmana Santa hem passat les vacances a Eivissa, la paradisíaca illa del mediterrani que, després d'un hivern tan plujós, estava verda i preciosa. Sense el turisme aglomerat propi de l'estiu, hem gaudit d'una illa tranquil·la amb unes zones d'escalada molt més bones del que esperàvem...


    Si voleu llegir la crònica de les escalades, ho trobareu al blog Roca Vertical. I si voleu llegir la crònica dolça ho podeu fer al blog La cuina de casa.

    Sens dubte, és un destí per repetir!