dimecres, 15 de desembre del 2010

Pa de quilo a la Serra de Sant Joan (Montanissell)

El Cingle del repetidor a la Serra de Sant Joan ( Montanissell)

La via comença molt atlètica, amb un curt mur, per continuar amb diedre i placa vertical.
Estètic més que difícil flanqueig de la quarta tirada.

Perfecte diedre sota la gran sabina que dóna nom a la via, el Pa de Quilo!

Forçant el darrer llarg, 6b+.

Magnífiques i diferents ressenyes de la via.

La Serra de Sant Joan és un racó amagat de les multituds on trobem itineraris de gran bellesa com el que vàrem disfrutar, si en voleu lleguir el relat complet cliqueu
  • AQUÍ
  • dimecres, 8 de desembre del 2010

    Tarbesou (2364 m), 5/12/2010




    Ja ha començat la temporada.


    Aquest cop el cim escollit ha sigut el Tarbesou, situat a l' Ariège. Des de les minipistes de Mijanes, encara tancades, iniciem la fàcil pujada cap al cim. La neu encara és prou bona a la part alta, però a baix és bastant tova.
    El que havia de ser una semana blanca per l' Ariège, s' ha acabat amb
    aquest cim.
    Esperem que la innivació millori de cara al gener, perquè sembla que també tingui crisis....

    Mesa de los Tres Reyes, 3-10-2010


    El diumenge 3 d'octubre, després d'haver fet el Bisaurín el dia abans, ens vam trobar al matí al Rincón de Belagua amb l'Iker i els seus companys. La ruta que van preparar era una travessa pujant a la Mesa de los Tres Reyes (2448m), des del Rincón de Belagua fins al refugi de Linza. La travessa va durar 8h, a un ritme navarrès, que la feina que vam tenir el Miquel i jo per seguir-los. La sortida va ser molt bonica, i ens va servir per conèixer una zona fins ara desconeguda per nosaltres, i que segur que en alguna altra ocasió hi tornarem.
    Volem donar les gràcies a l'Iker, i aprofitar per animar-ho, ja que ara és de camí cap a l'Aconcagua, que serà el seu segon cim del projecte de Seven Summits en solitari.

    Bisurín 2-10-2010


    Aquesta va ser la primera sortida d'un cap de setmana que vam anar a Navarra. A l'estiu vam conèixer l'Iker, un noi de Navarra amb qui vam fer bona amistat. Així, vam quedar que a l'octubre ens convidava a fer la Mesa de los Tres Reyes, el sostre de Navarra.
    Per aprofitar el viatge fins allà, vam buscar una altra sortida, el Bisaurín des del refugi de Lizarra. Vam marxar el divendres a la tarda, i a la nit ja erem a l'aparcament del refugi, on vam dormir dins el cotxe.


    L'endemà dissabte vam fer la volta al cim del Bisaurín, pujant per la Plana Mestresa i en direcció al collado de Secús on abans d'arribar-hi vam pujar en direcció S cap al collado del Baste on vam girar al O fins al cim de Bisaurín 2670m. Vam baixar pel camí normal en direcció S fins al collado de lo Foratón i des d'allà un altre cop fins al refugi de Lizarra.

    dilluns, 29 de novembre del 2010

    Via Rodamons de Bosc. Paret de la Rufa. Alt Urgell. 06-11-2010.

    La sortida del segon llarg és curiosa, per continuar per un diedre bavaresa d'escàndol!

    El Toni treballant les plaques de la tercera tirada.

    Un aeri flanqueig ens deixa a la quarta reunió. El més difícil l'entrada al flanqueig.

    Apropant-se a la vertical del mur del cinquè llarg, on unes plaques llises ens faran disfrutar.

    Magnífica ressenya que podeu trobar al
  • blog del Xavi (Alt Urgell)


  • Passat Coll de Nargó, a la dreta, crida l'atenció la Muntanya de Roca Narieda: paradís de les plaques d'adherència i les vies llargues, llargues...una mica més a la seva dreta resta una Paret no tan atractiva, però a la que en Marcel Millet hi ha obert una via, la Rodamons de Bosc, que tot i no ser tan atractiva com les seves veïnes té també el seu encant; via semiequipada on t'has de buscar "la vida" amb una roca no sempre bona...A nosaltres ens va agradar força, si en voleu llegir la piulada completa cliqueu
  • AQUÍ
  • dilluns, 15 de novembre del 2010

    Atardeceres a la Bessona superior. Agulles Montserrat.

    La Bessona superior i el seu contrafort per on puja la primera part de la via.

    Recuperant l'excitant primer llarg.

    Superant el pas clau de la segona tirada.

    Encarant l'exposada placa final després de l'elegant diedre de la tercera tirada.

    A l'artificial de sortida després de barallar-me amb el començament!!

    Magnífica ressenya dels autors que trobareu a
  • Madteam

  • Les agulles Bessones són dos monòlits cobejats dins el regne d'Agulles, la via Atardeceres troba una manera prou senzilla d'assolir el cim de la superior, però la senzillesa de la via s'acompanya d'una exposició alta...si en voleu llegir l'aventura, cliqueu
  • AQUÍ
  • dilluns, 8 de novembre del 2010

    Gran Manitú a Roca Narieda. Alt Urgell. 16-10-2010

    Treballant l'adherència en els 60 llargs metres del cinquè llarg.
    Al darrer llarg, passem de l'adherència a un mur vertical amb preses d'escàndol!!

    Panoràmica de la paret sud de Roca Narieda amb l'itinerari de la via.

    Bona ressenya a agraïr als aperturistes: Roger Olmos i Kush Màñez, i que trobareu a
  • La Noche del Loro ex Ona Climb

  • L'Alt Urgell és un paradís de l'escalada i Roca Narieda n'és una de les seves millors parets. Al seu vessant sud hi trobarem moltes vies, la més emblemàtica és potser la Postres de Músic darrera la que s'han obert moltes atres línies, si voleu començar a conèixer aquesta contrada la Gran Manitú és un bon tast, amb uns primers llargs entretinguts i variats per acabar amb una placa llisa que enamora!
    Si en voleu llegir la piulada de quan la vàrem fer cliqueu
  • AQUÍ
  • dilluns, 1 de novembre del 2010

    Bessona inferior per la Iglesias-Casanovas-Guillamon (Baby)

    Les Bessones s'ens apareixen desafiants al cor d'Agulles!


    La primera tirada, el Josep arribant-hi. Foto Joan Baraldés des de la Boteruda del Gra.

    Començant el segon llarg, diedre vertical i placa per disfrutar.

    Ressenya que podreu trobar a
  • La Noche del loro, antiga Ona Climb


  • Les Bessones de sempre m'han cridat l'atenció, però no ténen cap via "fàcil" i finalment amb el Josep Sanz ens hi hem acostat per una via vertica però assequible, la Baby o Iglèsias-Casanovas-Guillamon, bàsicament oberta en artificial i que ara amb un encertat reequipament es pot forçar en lliure en gran part.
    Ens ho vàrem passar molt bé, si en voleu continuar llegint els detalls cliqueu
  • AQUÍ
  • dilluns, 11 d’octubre del 2010

    Vicenç Soto a l'agulla de l'arbret. Montserrat.

    L'agulla de l'arbret sobresurt imponent!

    Una segona tirada d'antologia, de les que es fan gruar i et deixen content!
    Emergint del tram més vertical i fí; la Filigrana ens observa.

    El darrer llarg va decantant-se a l'esquerra, cap a l'impressionant muralla nord; treballant-se el pas de sortida!

    Ressenya que trobareu a
  • El balcó de la Lluna

  • A principis de setembre anem amb el Toni a aquesta via dels germans Masó. L'agulla de l'arbret sempre fa il.lusió i més si és per una via com la Vicenç Soto, on els Masó han sabut trobar un itinerari agosarat i elegant. El segon llarg tiba fort, però es nota que ha estat obert per sota i es fa molt natural, això sí grau en lliure 6b, obligat V+. Però no tot s'acaba el aquesta tirada, la que continua és molt ben trobada i s'ha de treballar, sobretot el pas de sortida.
    Us la recomano, però cal anar-hi abans de que el fred arribi.
    Si en voleu llegir la piulada sencera cliqueu
  • AQUÍ
  • dilluns, 4 d’octubre del 2010

    Aresta GAM al Bisbe. 25-07-2010 Muralla d'agulles Montserrat

    Espectacular diedre-xemeneïa del tercer llarg.

    Per l'equipament no cal patir, podeu concentrar-vos en gaudir de la roca!

    Ambient de gran paret al mur central, començant la quarta tirada.

    Sota la boleta final, assegurant el sisè llarg.

    Ressenya de la via que trobareu a
  • Ona Climb actual La Noche del Loro

  • La GAM del bisbe, és una via de les que fan il.lusió, el seu perfil ens crida l'atenció el mirem d'on el mirem...el dia de Sant Jaume i com a auto-regal vàrem anar-hi amb el Toni. Si en voleu saber les aventures cliqueu
  • AQUÍ
  • dissabte, 2 d’octubre del 2010

    EL PUIGMAL DES DE PLANOLES... TANCANT EL CERCLE

    El primer dissabte d'octubre volem tancar el cercle.
    Al Puigmal s'hi pot pujar des de Queralbs, des de França (Estació d'esquí Puigmal-Err), des de Fontalba i des de Núria. Tot això ja ho hem fet.
    Només ens queda fer-ho des de Planoles. Una pista de terra convertida recentment en carretera ens facilita l'accés.
    El cim del Puigmal... quina creu!!!
    El Pau, la Marta, el Mel i jo hem anat a fer aquesta excursió de 1.200 metres de desnivell.
    No s'ha de perdre la forma!!!
    El relat.. aquí.

    dijous, 23 de setembre del 2010

    Càmping de Montserrat, directa Americana al Dru.


    Ressenya que trobareu a
  • La Noche del Loro ex Ona Climb

  • Fantàstica tercera tirada amb una primera part monolítica i clàssica i una sortida desplomada i amb preses de bulder!!??

    El fi mur inicial de la tercera tirada.

    Difícil i mantingut darrer llarg, on el Ramon ens delecta amb una bona sang freda i millor tècnica...
    A finals de juliol la zona del càmping de Montserrat és ideal per escalar a l'ombra i amb poca o nul.la aproximació; la Directa Americana és una via de quatre llargs de caire esportiu, però amb les assegurances amb alegria i una dificultat ratllant el 6a-6b excepte el segon llarg de trancisió. Gaudirem d'una placa inicial vertical i entretinguda que crea afició, una tercera on després de superar un pilar tècnic i fi ens enfrontarem a un desplom equipat amb preses de bulder i acabarem amb una súper placa dreta i punyetera que ens posarà a proba! en conjunt una disfrutada que s'ho val; si en voleu llegir la piulada sencera cliqueu
  • AQUÍ
  • divendres, 17 de setembre del 2010

    LA CRESTA DEL MEDIO i LA DIADA

    Alguns celebren la festa nacional de Catalunya, la Diada, pujant muntanyes.
    Els passats 10, 11 i 12 d'aquest mes he anat, amb la Marta, a fer la Cresta del Medio, al massís de la Maladeta.
    Aquesta cresta posseeix el 3r, el 7è, el 8è i el 9è pics més alts de tot el Pirineu. És una bona passejada per les altures, a tocar dels núvols, i té de tot: grimpades i desgrimpades, petites escalades i rappels.
    Podeu llegir el relat de l'excursió aquí.
    Des del Gendarme Schmidt-Endel, mirant cap a l'Aneto
    i ara mirant cap al Maldito. Al fons, el Posets.

    dimecres, 15 de setembre del 2010

    Vall de Markha i STOK KANGRI 6.153m

    Entre juliol i agost un grup de 13 membres del CAS i de la UES ens hem desplaçat al Ladakh (Himàlaia de l'India) per tal de fer el trecking de la vall de Markha i el cim de l'Stok Kangri.

    El trecking dura 5 dies i hem anat des del llogaret de Chilling fins al de Shang Sumdo, sempre per damunt dels 3400 metres i passant pel coll de Kongmaru La de 5130 metres, que ens ha anat molt bé per aclimatar.

    Durant els cinc dies hem hagut de travessar rius més o menys cabalosos i suportar una bona caloreta durant el dia que a la nit es transformava en fresca.
    Un cop acabat el trecking ens hem desplaçat cap al poble d'Stok per tal de començar l'aproximació al camp base de l'Stok Kangri que amb els seus 6153 metres és el rei de la regió de Leh. Durant dos dies hem caminat primer fins a Mounkarmo a 4380 metres i després al camp base situat a 4975 metres on hem passat tres nits.
    Després de tot un dia de relax al camp, a les 12 de la nit del 30 de juliol sortim vers el cim. Poc després de sortir ja ens encordem; més amunt ens posem els crampons i anant sempre recte amunt superem els trams més drets que en cap cas superen els 40º. Quant es fa de dia arribem al coll però encara ens calen dues hores i mitja de pujada per l'aresta; sortosament no fa vent i el dia es presenta magnífic. A tres quarts de vuit del matí arribem al cim. Alguns de nosaltres molt cansats, ja que la manca d'oxigen es fa notar, però tots satisfets per aconsseguir el que per a nosaltres es el primer 6000.

    Fotos i més fotos; no cal dir-ho. I després a baixar !!! Amb just la meitat de temps arribem a 2/4 d'una al camp base on després de beure líquid ens posem a dormir fins l'hora de sopar.

    L'endemà gaudim de la baixada fins a Leh on arribem al migdia i ens trobem amb les companyes del grup que han estat al magnific llac salat de Tso Morori a 4700 metres d'alçada. Una gran experiència també.
    Durant els dies anteriors i posteriors al treck i ascenssió, hem fet un xic de turisme visitant diferents monestirs del Ladakh i després també els llocs més emblemàtics de Delhi i del Rajastan.
    Unes bones i recomenables vacances, només enterbolides per l'ensurt que a l'avió de tornada ens va donar el Jaume; afortunadament però, ja es va recuperant i confiem poder continuar fruint de la muntanya ben aviat.

    Fins aquí un resum de les tres setmanes redactat per l'Àngel Artigas. Per completar la informació estem preparant un audiovisual que passarem a la UES un diumenge del mes de març del proper any ( programa UES Cultura ).

    Per veure més fotos cliqueu AQUÍ

    El grup ha estat format per:
    Jaume Paris, Montse Carbó, Agustí Tió, Ferran Zurdo, Pepi Cuevas, Santi Rebollo, Ramon Costajussà, Anna Puig, Elvira Soley, Rosa Palacin, Bartomeu Martinez, Antònia Balada i Àngel Artigas.