diumenge, 27 de desembre de 2009

Petit Nil i Alberto Gonzàlez al Serrat d'en Muntaner. 20-12-2009.


El primer llarg segueix dues fissures: la primera plaquera i la segona atlètica i vertical.
Aquests primers caps de setmana d'hivern o bé plou o be fa un fred ben viu! per paliar el tema aquest diumenge d'abans de festes anem a una zona "calenta" el vessant Est del Serrat d'en Muntaner. Amb el Toni farem la Petit Nil, una via amb un primer llarg poc equipat ja que va per fisures i es pot assegurar al gust i una segona tirada molt vertical i pràcticament tota en artificial.
Panoràmica de la segona tirada gràcies a Pere Forts (Ona Climb)

Arribant al ressalt del segon llarg de l'Alberto Gonzàlez.
La via es fa ràpid i encara ens permetrà anar-ne a fer una del costat: l'Alberto Gonzàlez. Aquesta és per plaques ajagudes amb algun ressalt que li dóna caràcter, distreta i senzilla, ideal per als que comencin a fer via llarga.

Ressenyes de la Petit Nil i Alberto Gonzàlez.

Si en voleu llegir la piada complerta cliqueu
  • AQUÍ
  • diumenge, 20 de desembre de 2009

    Una de Mamelles a la Plantació. Montserrat. 12-12-2009.

    Al primer llarg de la via Tomahawk, just abans d'iniciar el sostingut flanqueig cap a l'aèria reunió.

    El dissabte passat amb el Toni pugem cap a la Plantació, malgrat fer un dia rúfol, no veurem el sol en tot el dia, el fred encara serà suportable i aprofitem per conèixer les mamelles: La Mamelleta, la Miranda de la Mamella i la Mamelleta.

    Recuperant la primera tirada, bona roca i un flanqueig amb sorpresa!

    Ressenyes de les vies d'en Joan Vidal "Indi" i la que suposem és la normal de la Miranda de la Mamella.
    Si voleu llegir la ressenya completa, cliqueu
  • AQUÍ
  • dissabte, 19 de desembre de 2009

    dijous, 17 de desembre de 2009

    El cap i el passarell a Montanissell V+

    Dissabte passat aprofitant les bones temperatures d'aquesta tardor ens enfilem a aquesta via de l'Alt Urgell.

    Aproximació desde la carretera de Coll de Nargó a Isona per una pista forestal en bon estat fins a la base de la paret.

    Via de grau assequible amb uns llargs força macos que busquen els passos més interessants de la paret, mont tranquila i amb bones vistes, excepte el segon on s'ha de caminar. Pràcticament equipada amb espits, pitons i ponts de roca. Vem fer servir unes 8 express, i algún friend i tascó.

    dimecres, 16 de desembre de 2009

    OJOS DEL SALADO


    Com a complement a l'article del bulletí de la UES, al següent enllaç podeu trobar més informació de l'expedició a "Los Ojos del Salado" que vàrem fer al gener d'aquest any 2009.

    http://www.dru.el.ub.es/muntanya/expedicions/2009_Ojos_del_Salado/ojos_intro.htm

    Hi ha l'article així com moltes més fotos, un mapa amb el camí que vàrem fer i un enllaç amb el "track" del GPS i google earth (si amb això últim teniu problemes, hi ha instruccions de com fer-ho).

    diumenge, 13 de desembre de 2009

    Somni de Primavera i Somni de Tardor als Graus de Collbató. 08-12-2009.


    A la primera reunió de la Somni de Tardor.
    Aquest dimarts passat aprofitem per fer una escapadeta tranquila, anem el Josep i el Jordi i jo i el Toni; fa fred i vent i busquem un racó arracerat i quin millor que els Graus? Zona d'esportiva per excel.lència té vàries clàssiques de no massa interès sinó fos pels llargs finals.

    El Toni i el Josep fent "carreres" als llargs estrella!
    La gràcia d'aquestes vies és dalt de tot: dos llargs verticals, un en placa fina i l'altra en una torre d'aspecte descompost però prou bona! tan sols per aquests dos llargs val la pena enfilar-s'hi.

    Ressenya a agraïr a la gent d'
  • Ona Climb
  • .

    Si en voleu llegir el relat complert, cliqueu
  • AQUÍ
  • dimecres, 9 de desembre de 2009

    PONT DE LA PURÍSSIMA PER LES TERRES DE L'EBRE I ELS PORTS DE MORELLA





    Crònica detallada AQUÍ

    Via Cafè, copa i puro a Roca Narieda. Alt Urgell. 05-12-2009.


    Fins al setè llarg no trobem passos d'adherència marca de la casa (Roca Narieda)
    La Roca Narieda és un bon recurs pels freds dies d'hivern, quan l'anticicló gela totes les valls en aquesta paret s'hi pot escalar fins i tot en màniga curta!


    El flanqueig del tretzè llarg és espectacular i aeri.
    La majoria de vies fan treballar molt l'adherència, però en aquesta l'escalada és més atlètica i variada.
    Són 14 llargs ben entretinguts i protegits sobretot amb ponts de roca. Una bona opció per a conèixer aquesta sorprenent paret.

    Detallada ressenya com és habitual obra d'en
  • Xavi Grané

  • Si en voleu llegir més detalls cliqueu
  • AQUÍ
  • divendres, 27 de novembre de 2009

    Via Dioni. Roca dels Collars. Alt Urgell. 22-11-2009.


    A l'estètic esperó del quart llarg.

    La Roca dels Collars té unes parets impressionants, la via Dioni i el camí de l'Alfons Baró són dos dels itineraris "assequibles" de la zona, la resta ja són exigents!

    El llarg de sortida és un flanqueig molt ben trobat, espectacular i divertit.
    Amb l'Ivan i el Joan ens vam enfilar per la via Dioni, cal dir que tot i tenir dues petites feixes que tallen la continuïtat de la paret, la bellesa dels llargs fa que ni ho recordis.

    Croquis de les vies d'en Xavi Grané.
    Si en voleu llegir la ressenya completa cliqueu
  • AQUÍ
  • dimecres, 25 de novembre de 2009

    ESCALADA ESPORTIVA PER LA LLITERA: CASTELLONROI

    El passat diumenge vam descobrir que a una comarca tan plana i discreta com la Llitera (a La Franja de ponent) també s'hi escala,...i molt bé!
    Podeu veure la resta de l'article AQUÍ




    dilluns, 16 de novembre de 2009

    FESTIVAL DE CINEMA DE MUNTANYA DE TORELLO

    Una oportunitat per veure, coneixer i gaudir d'experiencies a la muntanya.

    diumenge, 15 de novembre de 2009

    Diedre Bonington a la Pastereta. Montserrat Sud. 15-11-2009.

    Emergint del tram vertical.
    El diedre Bonington és una via relativament nova a l'esquerra de la Pastereta, que es caracteritza per ser ràpida de fer i amb un equipament "alegre".

    Al darrer llarg fent servir el diedre que dóna nom a la via!
    Es baixa en dos ràpels, un de 50 justos i el darrer de 25 també força justos!

    Vies d'esportiva al peu de la normal a la Pastereta amb dues novetats!
    Baixant de la via ens estocinem a unes vies d'esportiva força maques, al pedestal de la normal. Descobrim que n'hi han obert dues més.
    Si desitgeu llegir la ressenya complerta cliqueu
  • AQUÍ
  • GRAU DELS MATXOS (CINCLES DE BERTÍ)



    Piulada AQUÍ

    dilluns, 9 de novembre de 2009

    FENT EL "MOSCÓN" PER LA DESDENTEGADA

    Crónica de dos diumenges seguits al sector Moscón de la Desdentegada (Montserrat sur). Aquí i aquí.

    Una de Magdalenes! 98 octanos i Rataplan. Montserrat. 07-11-2009.

    La 98 octanos va per tot el perfil que es veu, quan més amunt més es complica!
    Aquest dissabte ens hem retrobat amb els amics del GAME, amb els que ja vàrem coincidir a Meteora coincidint amb la seva XXena trobada anual que es fa a Montserrat.

    Amb el Jordi Pons, ascensionista del primer vuit mil de l'estat: l'Annapurna, avui encara en actiu, durant la XX trobada del GAME.
    Farem dues vies, la 98 octanos a la Magdalena superior i la Rataplan a la Magdalena inferior.

    A la primera reunió de la Rataplan des de la que Hi faltaven. Foto Eduard.
    Els amics de Madrid es repartiran per la Magic Line, la del Adrià, la Badalona,la Òpera Prima i la Bella Easo que recomano al José Luís Ruballo que sé que li agradarà.


    Ressenyes "originals" de les vies.
    Si en voleu llegir el relat complert cliqueu
  • AQUÍ
  • dilluns, 2 de novembre de 2009

    Via Stromberg al Gorro Frigi i Via Doc Anton R. a la Magdalena superior. 01-11-2009.


    L'Stromberg és una via molt recomanable, roca excel.lent, verticalitat i passos a estudiar.
    Aquest diumenge anem amb el Toni a Montserrat amb la intenció de fer metres, triem l'Stromberg, una via del Guillem Àrias ben equipada i ben trobada, a mí em va agradar molt! després volíem fer la 98 octanos a la Magdalena superior, però la boira que ens va enbolcallar ens va fer triar una opció més tranquila, la Doc Anton R. una via d'escola també de l'Àrias.

    Enmig de la boirada, aguantant la creu del Gorro.

    La Doc Anton R. supera el sostre vermellós per la dreta.

    Croquis de la via, els dos primers llargs es poden fer sense encordar.
    Si desitgeu llegir la ressenya complerta cliqueu
  • AQUÍ
  • dijous, 29 d’octubre de 2009

    TANZÀNIA: MERU I KILIMANJARO




    Aquest setembre hem visitat Tanzània per fer el Kilimanjaro. Per tal d'aclimatar, primer hem pujat al Meru, format per un volcà de 4.562m, situat dins del Parc d'Arusha, que per si mateix ja justifica el viatge.
    El Kili no te cap mena de dificultat, és un camí que acaba a 5.895m i només cal tenir en compte l'alçada. Vàrem pujar per la ruta Marangu (la de la coca cola) i no vàrem trobar ni neu ni gel ni gaire gent.
    Després dels cims ens agafem dos dies de platja a Zanzíbar per recuperar forces a zero metres.
    Per veure més fotos: AQUÍ
    Si algú te intenció d'anar-hi tenim informació fresca.