L'estètic i interessant primer llarg, on un diedre rom ens posarà a prova, i on ens haurem de refiar d'uns còdols que semblen voler arrencar a córrer, però són més sòlids del que sembla!
Al darrer tram vertical abans d'entrar a reunió.
Bones vistes des la primera reunió. Moltes peces però cap de bona, bona! si es vol es pot evitar continuant fins la propera, però per mí, es perd l'estètica de la via.
Divertida continuació amb un primer tram amb grans còdols i un flanqueig aeri que ens porta a la vertical de la reunió, variat i espectacular. Còmoda segona reunió.
Potent tercer llarg, el Joan al tram mantingut abans d'entrar a la rampa que ens durà al bombonet final!
Engrapant amb força "La Presa", sí la presa, els que hagueu fet aquest pas ja sabreu de que parlo!
Ressenya aproximada de la via i panoràmica de les vies de la Roca de les Onze Hores que troabreu a
La Clerc va ser una de les meves primeres vies a Sant Llorenç, ara fèia almenys vint anys que no hi anava i aprofitant que acompanyo l'amic Gatsaule a conèixer la zona hi torno. La via em va entusiasmar, no la recordava tan maca, una obra d'art oberta fa més de 40 anys per J.Vidales, E. Mayoral i l'amic Robert Vallribera. L'equipament hi és molt vell, alguns burils encara dèuen ser de quan la van obrir...però això no us ha de desanimar que és prou segura i la roca prou ferma tot i l'aparença. Si en voleu llegir la ressenya completa cliqueu
