Gratant la Castellassa de Can Torras, via Matalonga ho com graduar-se en escuraxemeneïes.

Vessant oest de la Castellassa per on va la via Matalonga

Aproximant a La Castellassa pel camí dels Plecs de Llibre i Mal pas.

A la Xemeneïa

Forat del Diable

Entrant a la primera reunió a l'altre vessant

Començant la segona tirada, comuna amb la via "X"

Entrant al coll entre la Cabreta i la Torre

Reunió cimera.

Itinerari de la via Matalonga i aproximació.

Una ascensió mítica de la Castellassa de Can Torres, de les primeres a ser obertes al tenir un itinerari tan natural i lògic, es diu que la decada dels anys 20 ja va ser assolida i les primeres ascensions ressenyades foren el 1935 per gent del CEC i posteriorment de Sabadell.
Si en voleu llegir tota la piulada cliqueu al meu blog

Jaumegrimp

Les Roques d'Aguilar a Les Arenes, una escola renovada.

Les Roques d'Aguilar a Les Arenes, una escola renovada.

Via Tutankàmon al Cap de Faraó, una il.lusió feta realitat.

Perfil inconfusible del Cap de Faraó, no cal explicar el perquè del nom oi?

Commemoració de la primera escalda pel centenari de la UES

Els principals autors d'aquesta històrica primera.

Apropant-nos a peu de via.

Impressionant aspecte des de peu de via .

El Jordi recuperant la divertida i gens senzilla primera tirada.

Al sostre de la segona tirada, fregant-li la barbeta al Faraó!

Darrera tirada, desplom continuat per mes de trenta metres !

Bon ambient, quina línia més agosarada!!!

Sortint del desplom amb roca de primera.

Ben contents ! fa il.lusió aquesta via oberta per gent de casa que es troba a faltar.

Aquest dimecres hem repetit aquesta via emblemàtica de la primera cinglera de la Mola, la Via Tutankàmon, primera dels amics Josep Alaix, Miquel López, Andreu Sorolla, Josep Nogués i Manel Galícia de l'any 1962; aleshores va ser considerada l'escalada més difícil de l'època...a mí em fèia molta il.lusió repetir-la, però no trobava mai company, ja que la qüalitat de la roca, mala fama per cert, i el fet que l'equipament estés molt envellit, no animàven; finalment amb l'amic Jordi Homet ho he aconseguit, gràcies company per acompanyar-me. Si en voleu llegir el relat detallat de tota l'ascensió cliqueu

AQUÍ

Via Camp a la Punta de les onze hores. Sant llorenç del Munt. Clerc, Camp i Estruch: Trilogia mítica i amb història.

Via Camp a la Punta de les onze hores. Sant llorenç del Munt. Clerc, Camp i Estruch: Trilogia mítica i amb història.

Jamtal, Àustria

Link al nostre blog

Ressenya de dos cims a la Vall de Jamtal, al tirol d'Àustria.

Elisenda i Miquel

Setmana Blanca a la Vanoisse, abril 2015

Us adjuntem el link del post que hem publicat de la nostra setmana d'esquí de muntanya a la Vanoisse.
AQUÍ

Esquí de muntanya a la Belledonne i Grandes Rouses, abril 2014

Aquesta Santa hem anat a fer esquí de muntanya a la zona de la Belledonne i Grandes Rouses.
Ho hem publicat al nostre blog.

Miquel i Elisenda

Via Josep Alaix a la Falconera, un bonic homentage dels germans Masó.

Per la popa sud transcorre la via Josep Alaix

Inici pel contrafort, entre còdols joganers, a buscar la paret vertical.

Entrant a la segona reunió, ja a la vertical.

Potent i delicada sortida de la tercera tirada

Característic pot registre que trobarem ala segona reunió.

Al darrer tram, el Jordi al peu de la Som hi serem després de rapelar, el darrer llarg va a l'esquerra per un desplomet.

Emergint del delicat, per trencat, quart llarg.

Ressenya molt ben treballada pels Germans Masó i que trobarem a La Noche del Loro

Aquest estiu, just després d'acabar les restriccions per nidificació del Falcó, els germans Masó ens sorprenen obrint a la popa sud de la Falconera una via dedicada a l'estimat Josep Alaix; amb en "Cuc" hi anirem a fer la que serà la primera repetició, si voleu llegir-ne la piulada cliqueu

AQUÍ

BREITHORN, CASTOR I ALTRES....

Per les valls d'Aosta i Chamonix. Resum de dues setmanes trescant pels Alps.

Pujada clàssica i fàcil al Breithorn des de la Testa Grigia 3.480m on s'arriba amb el telefèric de Breuil-Cervinia.

Pujant al Refugi Quintino Sella trobarem trams aeris però molt ben equipats.  

Fins i tot un pont de fusta sobre una bretxa de la cresta

L'ascensió al Castor te un flanqueig delicat sota la Punta Felik

i una aresta llarga i esmolada en alguns trams fins al cim. 

però el panorama des de dalt és fantàstic.

Per acabar d'omplir les dues setmanes es poden fer molts altres cims per la zona. Nosaltres hem escollit miradors clàssics com la Punta Pinter de 3.132m, el Zerbion de 2.720m, Punta de la Valletta de 3.090m, Punta Fenilia de 3.053m i Le Brevent (a les Agulles Rouges de Chamonix) fins Coll Cornu 2.463m seguint un tram del tour del Mont Blanc amb unes vistes impressionants.

Per veure més imatges cliqueu    AQUI   

 

Hernia Discal a la Falconera de Sant Llorenç del Munt

Al treballós artificial del començament.

Diedre de "llibre" de la segona tirada, escalada d'elegància i levitació!!

Acostant-se a l'areri flanqueig d'entrada a reunió.

Darrers metres del penúltim llarg, on erro l'entrada a reunió.

Sortida directa obra d'en Xavi Grané, la cirereta del pastís.

Ressenya original, dibuix del Pep Torner facilitada per l'autor Jordi Carreras.

No fa massa dies, coincidint amb que la nidificació del Falcó ha finalitzat tornem a l'estimada Falconera on triem per diferents circumstàncies la via Hèrnia Discal de l'amic Jordi Carreras, oberta en diversos atacs inicialment per en Jordi Carreras (Cuc), Antonio Gonzàlez (Madriles), Miquel Pastor i amb la primera repetició integral per en Jordi Carreras i en Xavi Grané que posteriorment en va obrir la variant directa de sortida. Si en voleu llegir la ressenya complerta cliqueu

AQUÍ

Punta d'en Serreta a Sant Llorenç del Munt, escalada amb "sabor d'abans".

Punta dels Cavalls i Punta d'en Serreta; per la divisòria ombra-sol va la nostra via.

La primera tirada és força trencada per anar fent boca...

Passada la franja terrosa de l'inici del segon llarg la roca millora.

Sortint del tram desplomat per començar la roca de debò!

Segona reunió que convé triangular bé!

Diferents mostres del material que ens trobarem.

El darrer tram gaudim d'aquella ROCA en majúscules que ens reserva Sant Llorenç als estrats superiors.

Reunió cimera, en un replà idíl.lic.

Ressenya aproximada de la via

La punta d'en Serreta, al seu marge esquerra compta amb la via del mateix nom que l'any 1963 vàren obrir en Carles Olivella, el malaguanyat Josep Monistrol i en J Girbau en homenatge a Josep Nogués, Serreta, soci també de l'aleshores Centre excursionista Sabadell desaparegut prematurament aquell mateix any. És una via de dificultat moderada, amb una roca discreta per no dir dolenta al seu inici, i un equipament vell, compendi de les tècniques d'assegurament de l'escalada, no sé perquè però té un no se què que la fa molt atractiva.
 Fa poc l'hem tornat a repetir amb el Josep Sanz, si en voleu llegir l'ascensió cliqueuAQUÍ