Tarbesou (2364 m), 5/12/2010

Ja ha començat la temporada.

Aquest cop el cim escollit ha sigut el Tarbesou, situat a l' Ariège. Des de les minipistes de Mijanes, encara tancades, iniciem la fàcil pujada cap al cim. La neu encara és prou bona a la part alta, però a baix és bastant tova.

El que havia de ser una semana blanca per l' Ariège, s' ha acabat amb

aquest cim.

Esperem que la innivació millori de cara al gener, perquè sembla que també tingui crisis....

Mesa de los Tres Reyes, 3-10-2010

El diumenge 3 d'octubre, després d'haver fet el Bisaurín el dia abans, ens vam trobar al matí al Rincón de Belagua amb l'Iker i els seus companys. La ruta que van preparar era una travessa pujant a la Mesa de los Tres Reyes (2448m), des del Rincón de Belagua fins al refugi de Linza. La travessa va durar 8h, a un ritme navarrès, que la feina que vam tenir el Miquel i jo per seguir-los. La sortida va ser molt bonica, i ens va servir per conèixer una zona fins ara desconeguda per nosaltres, i que segur que en alguna altra ocasió hi tornarem.

Volem donar les gràcies a l'Iker, i aprofitar per animar-ho, ja que ara és de camí cap a l'Aconcagua, que serà el seu segon cim del projecte de Seven Summits en solitari.

Bisurín 2-10-2010

Aquesta va ser la primera sortida d'un cap de setmana que vam anar a Navarra. A l'estiu vam conèixer l'Iker, un noi de Navarra amb qui vam fer bona amistat. Així, vam quedar que a l'octubre ens convidava a fer la Mesa de los Tres Reyes, el sostre de Navarra.

Per aprofitar el viatge fins allà, vam buscar una altra sortida, el Bisaurín des del refugi de Lizarra. Vam marxar el divendres a la tarda, i a la nit ja erem a l'aparcament del refugi, on vam dormir dins el cotxe.

L'endemà dissabte vam fer la volta al cim del Bisaurín, pujant per la Plana Mestresa i en direcció al collado de Secús on abans d'arribar-hi vam pujar en direcció S cap al collado del Baste on vam girar al O fins al cim de Bisaurín 2670m. Vam baixar pel camí normal en direcció S fins al collado de lo Foratón i des d'allà un altre cop fins al refugi de Lizarra.

Via Rodamons de Bosc. Paret de la Rufa. Alt Urgell. 06-11-2010.

La sortida del segon llarg és curiosa, per continuar per un diedre bavaresa d'escàndol!

El Toni treballant les plaques de la tercera tirada.

Un aeri flanqueig ens deixa a la quarta reunió. El més difícil l'entrada al flanqueig.

Apropant-se a la vertical del mur del cinquè llarg, on unes plaques llises ens faran disfrutar.

Magnífica ressenya que podeu trobar al

blog del Xavi (Alt Urgell)

Passat Coll de Nargó, a la dreta, crida l'atenció la Muntanya de Roca Narieda: paradís de les plaques d'adherència i les vies llargues, llargues...una mica més a la seva dreta resta una Paret no tan atractiva, però a la que en Marcel Millet hi ha obert una via, la Rodamons de Bosc, que tot i no ser tan atractiva com les seves veïnes té també el seu encant; via semiequipada on t'has de buscar "la vida" amb una roca no sempre bona...A nosaltres ens va agradar força, si en voleu llegir la piulada completa cliqueu

AQUÍ

Atardeceres a la Bessona superior. Agulles Montserrat.

La Bessona superior i el seu contrafort per on puja la primera part de la via.

Recuperant l'excitant primer llarg.

Superant el pas clau de la segona tirada.

Encarant l'exposada placa final després de l'elegant diedre de la tercera tirada.

A l'artificial de sortida després de barallar-me amb el començament!!

Magnífica ressenya dels autors que trobareu a

Madteam

Les agulles Bessones són dos monòlits cobejats dins el regne d'Agulles, la via Atardeceres troba una manera prou senzilla d'assolir el cim de la superior, però la senzillesa de la via s'acompanya d'una exposició alta...si en voleu llegir l'aventura, cliqueu

AQUÍ

Gran Manitú a Roca Narieda. Alt Urgell. 16-10-2010

Treballant l'adherència en els 60 llargs metres del cinquè llarg.
Al darrer llarg, passem de l'adherència a un mur vertical amb preses d'escàndol!!

Panoràmica de la paret sud de Roca Narieda amb l'itinerari de la via.

Bona ressenya a agraïr als aperturistes: Roger Olmos i Kush Màñez, i que trobareu a

La Noche del Loro ex Ona Climb

L'Alt Urgell és un paradís de l'escalada i Roca Narieda n'és una de les seves millors parets. Al seu vessant sud hi trobarem moltes vies, la més emblemàtica és potser la Postres de Músic darrera la que s'han obert moltes atres línies, si voleu començar a conèixer aquesta contrada la Gran Manitú és un bon tast, amb uns primers llargs entretinguts i variats per acabar amb una placa llisa que enamora!
Si en voleu llegir la piulada de quan la vàrem fer cliqueu

AQUÍ

Bessona inferior per la Iglesias-Casanovas-Guillamon (Baby)

Les Bessones s'ens apareixen desafiants al cor d'Agulles!

La primera tirada, el Josep arribant-hi. Foto Joan Baraldés des de la Boteruda del Gra.

Començant el segon llarg, diedre vertical i placa per disfrutar.

Ressenya que podreu trobar a

La Noche del loro, antiga Ona Climb

Les Bessones de sempre m'han cridat l'atenció, però no ténen cap via "fàcil" i finalment amb el Josep Sanz ens hi hem acostat per una via vertica però assequible, la Baby o Iglèsias-Casanovas-Guillamon, bàsicament oberta en artificial i que ara amb un encertat reequipament es pot forçar en lliure en gran part.
Ens ho vàrem passar molt bé, si en voleu continuar llegint els detalls cliqueu

AQUÍ