 |
| Punta dels Cavalls i Punta d'en Serreta; per la divisòria ombra-sol va la nostra via. |
 |
| La primera tirada és força trencada per anar fent boca... |
 |
| Passada la franja terrosa de l'inici del segon llarg la roca millora. |
 |
| Sortint del tram desplomat per començar la roca de debò! |
 |
| Segona reunió que convé triangular bé! |
 |
| Diferents mostres del material que ens trobarem. |
 |
| El darrer tram gaudim d'aquella ROCA en majúscules que ens reserva Sant Llorenç als estrats superiors. |
 |
| Reunió cimera, en un replà idíl.lic. |
 | |
| Ressenya aproximada de la via |
La punta d'en Serreta, al seu marge esquerra compta amb la via del mateix nom que l'any 1963 vàren obrir en Carles Olivella, el malaguanyat Josep Monistrol i en J Girbau en homenatge a Josep Nogués, Serreta, soci també de l'aleshores Centre excursionista Sabadell desaparegut prematurament aquell mateix any. És una via de dificultat moderada, amb una roca discreta per no dir dolenta al seu inici, i un equipament vell, compendi de les tècniques d'assegurament de l'escalada, no sé perquè però té un no se què que la fa molt atractiva.
Fa poc l'hem tornat a repetir amb el Josep Sanz, si en voleu llegir l'ascensió cliqueuAQUÍ
