BREITHORN, CASTOR I ALTRES....

Per les valls d'Aosta i Chamonix. Resum de dues setmanes trescant pels Alps.

Pujada clàssica i fàcil al Breithorn des de la Testa Grigia 3.480m on s'arriba amb el telefèric de Breuil-Cervinia.

Pujant al Refugi Quintino Sella trobarem trams aeris però molt ben equipats.  

Fins i tot un pont de fusta sobre una bretxa de la cresta

L'ascensió al Castor te un flanqueig delicat sota la Punta Felik

i una aresta llarga i esmolada en alguns trams fins al cim. 

però el panorama des de dalt és fantàstic.

Per acabar d'omplir les dues setmanes es poden fer molts altres cims per la zona. Nosaltres hem escollit miradors clàssics com la Punta Pinter de 3.132m, el Zerbion de 2.720m, Punta de la Valletta de 3.090m, Punta Fenilia de 3.053m i Le Brevent (a les Agulles Rouges de Chamonix) fins Coll Cornu 2.463m seguint un tram del tour del Mont Blanc amb unes vistes impressionants.

Per veure més imatges cliqueu    AQUI   

 

Hernia Discal a la Falconera de Sant Llorenç del Munt

Al treballós artificial del començament.

Diedre de "llibre" de la segona tirada, escalada d'elegància i levitació!!

Acostant-se a l'areri flanqueig d'entrada a reunió.

Darrers metres del penúltim llarg, on erro l'entrada a reunió.

Sortida directa obra d'en Xavi Grané, la cirereta del pastís.

Ressenya original, dibuix del Pep Torner facilitada per l'autor Jordi Carreras.

No fa massa dies, coincidint amb que la nidificació del Falcó ha finalitzat tornem a l'estimada Falconera on triem per diferents circumstàncies la via Hèrnia Discal de l'amic Jordi Carreras, oberta en diversos atacs inicialment per en Jordi Carreras (Cuc), Antonio Gonzàlez (Madriles), Miquel Pastor i amb la primera repetició integral per en Jordi Carreras i en Xavi Grané que posteriorment en va obrir la variant directa de sortida. Si en voleu llegir la ressenya complerta cliqueu

AQUÍ

Punta d'en Serreta a Sant Llorenç del Munt, escalada amb "sabor d'abans".

Punta dels Cavalls i Punta d'en Serreta; per la divisòria ombra-sol va la nostra via.

La primera tirada és força trencada per anar fent boca...

Passada la franja terrosa de l'inici del segon llarg la roca millora.

Sortint del tram desplomat per començar la roca de debò!

Segona reunió que convé triangular bé!

Diferents mostres del material que ens trobarem.

El darrer tram gaudim d'aquella ROCA en majúscules que ens reserva Sant Llorenç als estrats superiors.

Reunió cimera, en un replà idíl.lic.

Ressenya aproximada de la via

La punta d'en Serreta, al seu marge esquerra compta amb la via del mateix nom que l'any 1963 vàren obrir en Carles Olivella, el malaguanyat Josep Monistrol i en J Girbau en homenatge a Josep Nogués, Serreta, soci també de l'aleshores Centre excursionista Sabadell desaparegut prematurament aquell mateix any. És una via de dificultat moderada, amb una roca discreta per no dir dolenta al seu inici, i un equipament vell, compendi de les tècniques d'assegurament de l'escalada, no sé perquè però té un no se què que la fa molt atractiva.
 Fa poc l'hem tornat a repetir amb el Josep Sanz, si en voleu llegir l'ascensió cliqueuAQUÍ

Arrenca la II Copa Catalana FEEC-Lafuma de Curses d'Ultraresistència amb la disputa de l'UTMCD | FEEC | Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Arrenca la II Copa Catalana FEEC-Lafuma de Curses d'Ultraresistència amb la disputa de l'UTMCD | FEEC | Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

Ja queda menys!!!!

Dissabte cap a Prades!!!!

ACONCAGUA 2012-13

Aquest Nadal vam anar a l'Aconcagua.
Us deixem el link al nostre blog: (cliqueu aquí)

29-01-2012 ESCALADA ZONA GRAUS (Collbató)

Després de cinc anys de no tocar roca, amb el Pep hem anat a la zona de Graus ha fer una mica de pràctiques. Bé, hem passat un molt bon dia, amb sol, hem fet set de les vies faciletes que hi ha per aquella zona.

Crec que ho repetirem.

01-12-2012 COMA-LES-TORRES

El divendres a la tarda marxem cap a la presa de Cavallers, dormim amb tenda i sort de portar uns bons sacs, perquè el fred era intens. La sorpresa és que hi havia posada la cadena i no vam poder arribar fins l'aparcament de sota la presa, bé 4 quilometres a peu. El dia esplèndid, amb molt fred i no tanta neu com ens pensavem trobar, cosa que va fer que la pujada fos lenta i treballosa, un veritable ENDURENCE pel nostre cos.