Tresmils a Benasque

Segona part de les vacances a Benasque, amb les excursions i les ascensions a 3000m. Podeu llegir la crònica a Roca Vertical.


Que bonic que és el Pirineu!!!!!

FESTA MAJOR A LA CRESTA DEL LEZAT

Hi ha qui, el primer cap de setmana de setembre, fa la seva Festa Major particular al Pirineu.

Amb la Marta Garriga hem volgut anar a fer la Cresta que va de la Bretxa Mamy al Lezat. Són 7 tresmils i una aresta esmolada, plena de punxes, amb escalada, rapels, grimpades i desgrimpades aèries, i amb molt d'ambient. A més, no hem trobat ningú, la qual cosa ha contribuït a passar un dia meravellós a l'alta muntanya pirenaica.

Al fons, els Crabioules

Es tracta d'una cresta esmolada, llarga, aèria, sense pràcticament cap escapatòria, amb una dificultat màxima de IV, però amb molt bona roca (granit) i amb moltes possibilitats d'assegurar-se. En resum, si voleu disfrutar sense patir, aneu a fer-la.

Tota la cresta

 El relat de l'aventura el podeu llegir aquí.

Escalades a Benasque

Aquestes vacances hem passat uns dies a Benasque, pujant a tresmils i escalant per tota la vall. De moment, aquí teniu el post de les escalades: Crònica de Roca Vertical.

Gemma a Columna durruti, 6c+ al sector Sessué

Pupurri de vies al Trencabarrals. 03-09-2010.

El Trencabarrals s'alça imponent a l'ombra dels Gorros.

El Joan lluitant el segon llarg, fi i mantingut!

Satisfets, disfrutem de l'aeri ràpel.

Itinerari aproximat, en vermell la via esportiva, en verd, per on ens vam dirigir a la normal.

Fêia temps que li tenia ganes al Trencabarrals, i finalment aquest divendres ens hi acostem amb el Joan

Sisbemesanapren

.
Comencem per una via nova, sembla ser que esportiva de dos llargs, de la que ens dirigim a la normal per assolir el cim. Si en voleu llegir la piulada sencera
cliqueu

AQUÍ

Grandes Jorasses, Manitua

Hola companys! espero que la tornada de l'estiu hagi anat molt bé.
Jo he estat als Alps francesos, hem pogut fer algunes escalades als Ecrins i també a la zona de Chamonix. Fa poc que he aterrat i costa tornar a la rutina, espero aviat tenir temps i compartir algunes cròniques.
De moment fa uns dies que es va publicar això del nostre company de la UES Ferran i he pensat que potser també us interessaria veure aquesta bonica ascensió, sens dubte, plena de historia, un bonic homenatge.
---------------------

Cara Norte de las Grandes Jorasses, Alpes franceses, Macizo del Montblanc

Helias Millerioux y Ferran Caranorte repiten (primera española) “Manitua”
Esta mítica vía abierta en solitario en cuatro jornadas por el alpinista esloveno
Slavko Sveticic en verano de 1991 se convirtió en una de las ascensiones más
formidables, comprometidas y difíciles del macizo del Montblanc.
El itinerario recorre a través de 1000 metros el terreno que se encuentra
entre la clásica del Croz y la “No siesta”, superando directamente el vertical
monolítico del flanco izquierdo del Croz.
Se trata de una vía exigente que se puede forzar casi toda en libre (7a/b) pero
que cuenta con un comprometido último largo de A3+ que por el momento no
ha sido posible forzar en libre. En los largos inferiores y superiores al bastión
encontraremos terreno mixto con tramos de hasta 70º en hielo.
Se trata sin duda de una vía formidable que presenta un trazado bonito,
impresionante y sobre roca buena pero que sin embargo ha recibido
poquísimas repeticiones.



A finales de agosto Helias y Ferran cansados de esperar un milagro en la
méteo y una mejora en las condiciones que no acababa de llegar decidieron
aprovechar dos jornadas de tiempo estable en medio de una borrasca y realizar
un ataque relámpago a la pared. El 25 de agosto cogían el cremallera de
Montenvers y el mismo día atacaban la pared y superaban la mitad del bastión.
Al día siguiente, todavía con tiempo estable, superaron los largos más difíciles
del bastión y alentados por la méteo que auguraba “posibles tormentas por
la noche” decidieron continuar del tirón ahorrándose un segundo vivac y
alcanzando la arista cimera de madrugada justo cuando la tormenta de nieve y
viento se desencadenó.

La opinión de Ferran respecto a la vía: “me quito el sombrero ante el reto que
afrontó Sveticic y el acierto que tuvo para descubrir uno de los trazados más
bonitos de los Alpes. Ya no es un secreto a voces que esta vía se convertirá en
una clásica de dificultad de los Alpes. Una escalada excepcional en una de las
paredes más bonitas del mundo, la norte de las Grandes Jorasses”.

Enlaces relacionados:

Desnivel: http://www.desnivel.com/object.php?o=20438

Sport: http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=725612&idseccio_PK=1493

Piada de la ascensión: http://www.caranorte.com/foros/read.php?341,12656,12667

Biografía de Sveticic: http://www.caranorte.com/blog/2007/10/29/miroslav-sveticic-1960-
1998%E2%80%A0/

Otras ascensiones de Helias y Ferran: http://www.caranorte.com/blog/2009/09/27/la-sur-
del-cervino/

MINIVACANCES AQUATICO-AÈREES

Enguany no em tingut gaires dies, ni ganes (ni calerons!) per fer unes grans vacances. Però a vegades les emocions més fortes es poden viure on i quan menys t'ho esperes:





Molts més detalls i imatges aquí:
http://groinket.blogspot.com/2010/09/minivacances-aquatico-aerees.html

Mingo Arenas-Sorolla a la Magdalena inferior. Rentat de cara.

Ressenya antiga de la Mingo Arenas-Andreu Sorolla.
El vessant nord-est de la Magdalena inferior és ple de vies, tantes que sovint no saps identificar-les...darrerament el reequipament de la "Ratanplan" i la "que hi faltaven" l'ha popularitzat...això és bo, però ha deixat en l'oblit víes molt interessants com la Mingo Arenas-Sorolla! A la Magdalena superior la via dels mateixos autors ha practicament desaparegut "trepitjada" per vies noves...
Perquè això no passés li hem fet un rentat de cara a la via que van obrir el Mingo Arenas i l'Andreu Sorolla el 22 d'abril de 1956.

Pany de paret per on va la via. Restauració amb parabolts ínox del deu i anelles a les reunions. Hem deixat els burils originals.

Si voleu llegir el relat d'aquest reequipament inspirat pel Toni

Vivencies

cliqueu

AQUÍ