Càmping de Montserrat, directa Americana al Dru.

Ressenya que trobareu a

La Noche del Loro ex Ona Climb

Fantàstica tercera tirada amb una primera part monolítica i clàssica i una sortida desplomada i amb preses de bulder!!??

El fi mur inicial de la tercera tirada.

Difícil i mantingut darrer llarg, on el Ramon ens delecta amb una bona sang freda i millor tècnica...
A finals de juliol la zona del càmping de Montserrat és ideal per escalar a l'ombra i amb poca o nul.la aproximació; la Directa Americana és una via de quatre llargs de caire esportiu, però amb les assegurances amb alegria i una dificultat ratllant el 6a-6b excepte el segon llarg de trancisió. Gaudirem d'una placa inicial vertical i entretinguda que crea afició, una tercera on després de superar un pilar tècnic i fi ens enfrontarem a un desplom equipat amb preses de bulder i acabarem amb una súper placa dreta i punyetera que ens posarà a proba! en conjunt una disfrutada que s'ho val; si en voleu llegir la piulada sencera cliqueu

AQUÍ

LA CRESTA DEL MEDIO i LA DIADA

Alguns celebren la festa nacional de Catalunya, la Diada, pujant muntanyes.

Els passats 10, 11 i 12 d'aquest mes he anat, amb la Marta, a fer la Cresta del Medio, al massís de la Maladeta.

Aquesta cresta posseeix el 3r, el 7è, el 8è i el 9è pics més alts de tot el Pirineu. És una bona passejada per les altures, a tocar dels núvols, i té de tot: grimpades i desgrimpades, petites escalades i rappels.

Podeu llegir el relat de l'excursió aquí.

Des del Gendarme Schmidt-Endel, mirant cap a l'Aneto

i ara mirant cap al Maldito. Al fons, el Posets.

Vall de Markha i STOK KANGRI 6.153m

Entre juliol i agost un grup de 13 membres del CAS i de la UES ens hem desplaçat al Ladakh (Himàlaia de l'India) per tal de fer el trecking de la vall de Markha i el cim de l'Stok Kangri.

El trecking dura 5 dies i hem anat des del llogaret de Chilling fins al de Shang Sumdo, sempre per damunt dels 3400 metres i passant pel coll de Kongmaru La de 5130 metres, que ens ha anat molt bé per aclimatar.

Durant els cinc dies hem hagut de travessar rius més o menys cabalosos i suportar una bona caloreta durant el dia que a la nit es transformava en fresca.
Un cop acabat el trecking ens hem desplaçat cap al poble d'Stok per tal de començar l'aproximació al camp base de l'Stok Kangri que amb els seus 6153 metres és el rei de la regió de Leh. Durant dos dies hem caminat primer fins a Mounkarmo a 4380 metres i després al camp base situat a 4975 metres on hem passat tres nits.
Després de tot un dia de relax al camp, a les 12 de la nit del 30 de juliol sortim vers el cim. Poc després de sortir ja ens encordem; més amunt ens posem els crampons i anant sempre recte amunt superem els trams més drets que en cap cas superen els 40º. Quant es fa de dia arribem al coll però encara ens calen dues hores i mitja de pujada per l'aresta; sortosament no fa vent i el dia es presenta magnífic. A tres quarts de vuit del matí arribem al cim. Alguns de nosaltres molt cansats, ja que la manca d'oxigen es fa notar, però tots satisfets per aconsseguir el que per a nosaltres es el primer 6000.

Fotos i més fotos; no cal dir-ho. I després a baixar !!! Amb just la meitat de temps arribem a 2/4 d'una al camp base on després de beure líquid ens posem a dormir fins l'hora de sopar.

L'endemà gaudim de la baixada fins a Leh on arribem al migdia i ens trobem amb les companyes del grup que han estat al magnific llac salat de Tso Morori a 4700 metres d'alçada. Una gran experiència també.
Durant els dies anteriors i posteriors al treck i ascenssió, hem fet un xic de turisme visitant diferents monestirs del Ladakh i després també els llocs més emblemàtics de Delhi i del Rajastan.
Unes bones i recomenables vacances, només enterbolides per l'ensurt que a l'avió de tornada ens va donar el Jaume; afortunadament però, ja es va recuperant i confiem poder continuar fruint de la muntanya ben aviat.

Fins aquí un resum de les tres setmanes redactat per l'Àngel Artigas. Per completar la informació estem preparant un audiovisual que passarem a la UES un diumenge del mes de març del proper any ( programa UES Cultura ).

Per veure més fotos cliqueu AQUÍ

El grup ha estat format per:
Jaume Paris, Montse Carbó, Agustí Tió, Ferran Zurdo, Pepi Cuevas, Santi Rebollo, Ramon Costajussà, Anna Puig, Elvira Soley, Rosa Palacin, Bartomeu Martinez, Antònia Balada i Àngel Artigas.

Tresmils a Benasque

Segona part de les vacances a Benasque, amb les excursions i les ascensions a 3000m. Podeu llegir la crònica a Roca Vertical.


Que bonic que és el Pirineu!!!!!

FESTA MAJOR A LA CRESTA DEL LEZAT

Hi ha qui, el primer cap de setmana de setembre, fa la seva Festa Major particular al Pirineu.

Amb la Marta Garriga hem volgut anar a fer la Cresta que va de la Bretxa Mamy al Lezat. Són 7 tresmils i una aresta esmolada, plena de punxes, amb escalada, rapels, grimpades i desgrimpades aèries, i amb molt d'ambient. A més, no hem trobat ningú, la qual cosa ha contribuït a passar un dia meravellós a l'alta muntanya pirenaica.

Al fons, els Crabioules

Es tracta d'una cresta esmolada, llarga, aèria, sense pràcticament cap escapatòria, amb una dificultat màxima de IV, però amb molt bona roca (granit) i amb moltes possibilitats d'assegurar-se. En resum, si voleu disfrutar sense patir, aneu a fer-la.

Tota la cresta

 El relat de l'aventura el podeu llegir aquí.

Escalades a Benasque

Aquestes vacances hem passat uns dies a Benasque, pujant a tresmils i escalant per tota la vall. De moment, aquí teniu el post de les escalades: Crònica de Roca Vertical.

Gemma a Columna durruti, 6c+ al sector Sessué

Pupurri de vies al Trencabarrals. 03-09-2010.

El Trencabarrals s'alça imponent a l'ombra dels Gorros.

El Joan lluitant el segon llarg, fi i mantingut!

Satisfets, disfrutem de l'aeri ràpel.

Itinerari aproximat, en vermell la via esportiva, en verd, per on ens vam dirigir a la normal.

Fêia temps que li tenia ganes al Trencabarrals, i finalment aquest divendres ens hi acostem amb el Joan

Sisbemesanapren

.
Comencem per una via nova, sembla ser que esportiva de dos llargs, de la que ens dirigim a la normal per assolir el cim. Si en voleu llegir la piulada sencera
cliqueu

AQUÍ