Dent du Geant

Podeu veure la resta de les fotos de l'excursió en aquest àlbum de la Marta.

La Clerc de la Punta de les Onze Hores. Sant Llorenç del Munt.

L'estètic i interessant primer llarg, on un diedre rom ens posarà a prova, i on ens haurem de refiar d'uns còdols que semblen voler arrencar a córrer, però són més sòlids del que sembla!


Al darrer tram vertical abans d'entrar a reunió.
Bones vistes des la primera reunió. Moltes peces però cap de bona, bona! si es vol es pot evitar continuant fins la propera, però per mí, es perd l'estètica de la via.
Divertida continuació amb un primer tram amb grans còdols i un flanqueig aeri que ens porta a la vertical de la reunió, variat i espectacular. Còmoda segona reunió.

Potent tercer llarg, el Joan al tram mantingut abans d'entrar a la rampa que ens durà al bombonet final!

Engrapant amb força "La Presa", sí la presa, els que hagueu fet aquest pas ja sabreu de que parlo!

Ressenya aproximada de la via i panoràmica de les vies de la Roca de les Onze Hores que troabreu a

Santllors.com

La Clerc va ser una de les meves primeres vies a Sant Llorenç, ara fèia almenys vint anys que no hi anava i aprofitant que acompanyo l'amic Gatsaule a conèixer la zona hi torno. La via em va entusiasmar, no la recordava tan maca, una obra d'art oberta fa més de 40 anys per J.Vidales, E. Mayoral i l'amic Robert Vallribera. L'equipament hi és molt vell, alguns burils encara dèuen ser de quan la van obrir...però això no us ha de desanimar que és prou segura i la roca prou ferma tot i l'aparença. Si en voleu llegir la ressenya completa cliqueu

AQUÍ

Via ferrada Roc d'Esquers, Andorra

Us pengem l'enllaç de la sortida que vam fer a la via ferrada del Roc d'Esquers d'Andorra.

http://miquel-eli.blogspot.com/2011/06/via-ferrata-del-roc-desquers-26-de-juny.html

Paret de la Rufa, via dels sons amagats. Alt Urgell.

Un pilar vertical trencat per feixetes que es deixa fer prou be com a inici.

Arribar a la primera reunió ens demana tacte i adherència.

Continuem al segon llarg amb adherència per fer un llarg flanqueig cap a la dreta i tornar a la vertical.


A la tercera tirada hi trobarem els passos més rars, sobretot si no són nets de terra!!

Placa estil Narieda al començament del 5è llarg.

Arribant a la 5ª reunió per unes plaques divertides.
Espectacular sisena tirada amb una placa a equipar al començament i finura regletera amb adherència arribant a reunió.

Ressenyes dels autors de la via,

Joan Asín

i

Llorenç

La paret de la Rufa restava mig oblidada per les seves veïnes Roca Narieda a l'esquerra i Roc dels Collars a la dreta, darrerament s'hi han anat obrint noves vies i aquesta que us presento és una de les darreres, una via de grau mig-baix molt divertida, semiequipada als trams on es pot equipar i que de ben segur us farà disfrutar. Si voleu llegir-ne la piulada sencera cliqueu

AQUÍ

Maladeta 9/05/2011

Aquesta ha sigut la nostra darrera sortida d'esquí de muntanya per aquesta temporada, que en resum podríem dir que ha sigut una mica justa de neu. Però no ens queixem pas, ja que hem pogut fer sortides noves i conèixer nous companys, i això sí que ha sigut realment fantàstic.

http://miquel-eli.blogspot.com/2011/05/maladeta-9511.html

Ara toca esperar fins la temporada que vé, que esperem que sigui abans de que s'acabi l'any.

Miquel i Elisenda.

Festa del búlder

Aquest divendres ens trobarem a l'ampliat búlder on podrem grimpar variats problemes, xerrar, escoltar música, probar peus de gat, magnesi líquid i sobretot divertir-nos tot pelant-nos els dits.
Us hi esperem a tots i a totes.

Redrum a Cap del Ras. La Noguera.

L'excitant peu de via, preàmbul de la disfrutada que ens espera.

La primera tirada ja ens posa a lloc, dura, mantinguda i vertical com la reunió.
Espectacular i fotogènica tercera tirada, no només per això val la pena fer aquesta via, però també!
Del flanqueig, l'airosa segona reunió.

Passada la feixa unes plaques compactes posaran a proba la nostra "navegació" i habilitat.

La cirereta del pastís és el darrer llarg, entrada potent, potent per passar a tibar d'una llastra que et talla els dits i una placa vertical i divertida.

A Cap del Ras hi trobem moltes vies atractives, de grau mig la majoria amb alguna per a "màquines"...d'entre les "assequibles" crec que la reina és la Rèdrum, una via amb una roca excel.lent, majoritàriament en lliure i amb uns passos que es recorden, no només el del flanqueig, que per si sol ja justifica anar-hi a fer una visita. Amb el Josep ens hi vàrem acostar i la veritat que la vam diusfrutar, si en voleu llegir la piulada sencera cliqueu

AQUÍ