En família...
Gite Les Carlines a Vigneaux, al cor dels Ecrins.
La Mary Claire, de les poques dones UIAGM d'Alta Muntanya que hi ha, chapó! i una dona guai!
Fournel, super aproximació, moolta neu!
Com diu el Marc, molta neu i per sort menys fred del que es preveia (-22º!) vam trobar-nos aquests dies en les valls de Fournel, Ceillac i Freissinieres.
Ceillac potser va ser l’escenari que millor vam aprofitar, tots vam tatxar alguna clàssica, com
Estar força bé si es pot anar per aquestes dates per diferents motius. Personalment crec que d'una banda l'ambientillu que es viu a Argentiere le Bessé, centre de gestió, de punt de trobada... esta moolt xulu de veure!
També, podem aprofitar per veure les millors pelis del Festival del Banff (Canadà...), podem provar gratis material tècnic d’escalada en gel ( piolets i grampons), pels que s’inicien organitzen com uns tallers de seguretat, iniciació, etc. Alhora, perquè et trobes les vies obertes, netejades... i pels que entenen més diuen que bastant "ganchejables" i les faciletes amb “graons” formats... fent que canviï bastant el grau tècnic de les vies quan no les trobem així (em refereixo sobre tot a les clàssiques).
Potser si volem més tranquil·litat podem anar passades les dates de la trobada, perquè trobarem molta menys gent a tot arreu i les vies a punt de caramel, tot depèn dels gustos clar!
Nosaltres vam estar a una gite al poble de Vigneaux, a uns 5km més amunt d’Argentiere le Besse, s’anomena “Les Carlines”. Val la pena pel lloc, es un poblet molt guapo i més tranquil que Argentiere... però també s’ha de dir que més lluny i la parella que ho portava no tenien gaire empatia amb nosaltres, però per la resta bastant acceptable, és un lloc per visitar, sens dubte.
Cada dia vam tenir alguna aventura, no sé com ens ho vam muntar! Però sempre tot va acabar bé, gràcies a les dosis de sort i bon humor! Dir-vos que tant per anar com per tornar vam trigar unes 12hores, a l’anada vam pillar una altra super llevantada a Marsella, l’ambient era quasi patagònic! I a la tornada se’ns va espatllar la furgo a prop de Narbone... i així anàvem fent cada dia, vaja, no ens vam avorrir pas!
Jo vull destacar que al marge de la guapada de lloc, la companyia va ser genial i per mi això és el més important, fent que tota la resta sigui ja la bomba!
No tinc gaires fotos perquè la càmera se’m va espatllar, però posaré algunes poques que vaig fer, algunes de les més guapes ja les ha posat el Marc.
Apali, cuideu-vos i fins la propera!
Raquel Garcia.
3 comentaris:
Raquel, quina colla us vau reunir! quan de "ferro" ja es veu que us ho vau passar d'allò mes bé! que li passava al de la Gite?
Hola jaume, volia dir que vam tenir alguna cara llarga per petites coses, com que alguns dies no vam arribar a l'hora exacta de sopar... això sí, avisant sempre i pq estavem escalant... no pq estiguessim fent unes birres,però buenu, al marge d'això, per anar amb família, trànquil... val la pena.
Ostre!!!!Aixo si que exa pa trass...La 1ªfoto de la cascade de gel es fantastica,molt ben parida.No cal preguntar com va anar ,ja es veu que vau disfruta a tope,molt be
Publica un comentari a l'entrada