divendres, 1 de maig del 2009

Postres de music o via de crisi i rebaixes.

Hem quedat amb el Joan per anar a Narieda, quan varem fer la Café Copa i Puro ja n’havien parlat de fer la Postres de music, el títol d'aquest comentari ve donat per l'equipament de la via i la graduació de les ressenyes, via de crisi per la escassetat de seguros en algunes tirades i de rebaixes per la graduació (segons la nostre opinió) tirant a baixa. Dit això es clar que es una gran via 615 mts, 12 tirades de 45 a 55 mts, amb un factor de exposició molt alt i amb un compromís també alt. No es una via per anar-hi alegrament, s'ha de saber completar la escassetat de les assegurances posant encastadors o llaçant savines i/o ponts de roca, cosa difícil en els llargs de placa d’adherència i gens fàcil en altres, a mes hi ha dues sortides de reunió, la R4 i la R10 on en cas de caiguda tens un factor 2 assegurat amb caigudes potencials de 10 o 15 mts, penso que respectant qualsevol criteri o filosofia s'ha de equipar mirant d'evitar riscos d'aquets, a la tirada 10, la mes exigent psicològicament, en 50 mts de duríssima placa d’adherència de 5b 5c ( un 6a no feria nosa) nomes hi han 5 seguros i la impossibilitat de completar la seguretat amb res mes, en aquesta tirada son nombrosos els passos de fe en els peus de gat.
En resum, una gran via per la llargada, per la roca excel•lent, per el entorn, però no per la filosofia del equipament.
Va ser un dia de molta calor, per sort feia una mica de vent el que ens va anar molt be per alleugerir las sis hores que varem estar per fer la via.


Excel·lent ressenya d'en Xavi.

Informació mes amplia.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Una altra a la butxaca Toni! felicitats.

Antoni Aymami ha dit...

Dons si Jaume la tenia pendent ara fa dos anys. Vaig entendre perfectament tots els teus comentaris. Ens veiem.