Un altre dissabte aprofitadet (28/03/2009)

Dia gris i plovent a estones.

La previsió del temps no era massa bona, no havia quedat amb ningú per anar a escalar, així que vaig convencé a la meva mestressa per anar a fer una passejadeta per Montserrat. Arribem a Can Massana a tres quarts de nou; enfilem cap a agulles per coll de Guirló, coll de La Portella fins el refugi Vicenç Barbé desprès per la canal ampla cap el camí del pas del Princep per buscar la canal del Lloro per on pugem fins el collet entre el Lloro y el Bisbe, prenem el camí Alta Ruta dels Frares passant per sota La Monja, La Boleta Foradada i La Nineta, sota aquesta parem a fer un mos i continuem per el camí tot empastifat de marques blaves (sobre equipat) fins al coll d'agulles, baixem per el portell estret resseguint aquesta impressionant vesant amb El gendarme, Agulla del Centenar, el Carquinyoli, La Boleta Foradada i quan som quasi sota El Bisbe aquí el camí gira 180 graus per anar cap a La Cadireta d’Agulles i des de allà cap Can Massana. En total tres horetes de caminadeta.

Alguna coseta mes.

Via d'en Guillem - Tossal de la Feixa

Aquets diumenge, amb el Josep anem a la Via d'en Guillem. Magnifica via en un entorn solitari (hem estat sols), la graduació mitja de la via es de V amb algun pas de V+, el grau màxim obligat es de IV, es una via sense pèrdua nomes cal seguir la renglera de parabolts de color groc, amb 20 cintes, estreps i reunió ni ha prou. Adjunto foto ressenya d'en Xavi Grané, en aquets enllaç trobareu una descripció molt exacte de la aproximació, el descens es fa cresteja’n cap a la esquerra de la paret seguint una sèrie de marques vermelles, sempre amb tendència a pujar i vorejar per la banda de la paret.



Informació mes amplia.

Fotos Balaitus

Balaitús

Aquest cap de setmana l'Esteve, el Miquel, el Xipi, el Xavi i jo vam fer un "pegue" al Balaitús per la glacera de les Neus. Vam sortir dissabte al migdia, per arribar a sopar a Argelès Gazot. Després de sopar, la nostra intenció era deixar el cotxe el més lluny possible, però poc després de sortir de Arrens vam trobar la carretera tallada per una allau. Allà mateix vam fer el vivac, a només mil metres d'alçada. L'endemà, la perspectiva era una mica "heavy": d'entrada dues hores de caminada per arribar a la Maison del Parc, i després més de 2000 metres de desnivell. Després de set hores, vam aconseguir arribar a la base de la xemeneia de les Neus, però per desgràcia (o potser per sort tenint en compte l'estat en que vam arribar alguns...) el ressalt que dona accés al corredor no estava format, i vam decidir donar per acabada l'ascensió als 3000 metres i iniciar el descens. Jo encara avui dimarts "no me siento las piernas".

OS DE BALAGUER

ARBOLÍ, SECTOR EL DARD

CIM MONTERROIO